Plató vs Aristòtil: Ètica, Política i Antropologia

Ètica i política en Plató i Aristòtil

Ètica i política: D'una banda, per a Plató, la virtut és la perfecció de l'ànima. Seria l'estat que li correspon a l'ànima segons la seva naturalesa. Així, la virtut de la part racional serà la saviesa o la prudència; a la part irascible li correspondrà la fortalesa, realització que passa en moltes ocasions per la renúncia de plaers i beneficis propis; i a la part concupiscible li correspondrà la temprança.

En comparació, per a Aristòtil, la virtut és la perfecció de la voluntat, un hàbit selectiu que consisteix en un terme mitjà (entre l'excés i el defecte) relatiu a nosaltres, determinat per la raó i per aquella per la qual decidiria l'home prudent. Així, la virtut en un ésser seria la compenetració mitjana entre matèria i forma.

En l'àmbit de la política, per a Aristòtil, la fi de la política és el bé de la comunitat, i aquest és superior al bé de l'individu. La gran diferència amb la República de Plató es troba pel que fa al comunisme de dones, fills i béns. La finalitat de la ciutat ideal d'Aristòtil és procurar la vida millor als seus ciutadans, fer possible la prosperitat i la felicitat o "eudaimonía". Aquesta felicitat s'aconsegueix instaurant el govern de la politeia, posant el poder en mans de la classe mitjana. Aquí trobem una altra diferència amb la República de Plató, ja que aquest últim legitima l'autoritarisme, veient-lo com una forma de treure els homes enfonsats de la seva visió distorsionada del món, al comandament del Rei-Filòsof.

Antropologia: Dualisme vs Hilemorfisme

Com ja hem comentat anteriorment, l'antropologia platònica es basa en el dualisme cos-ànima, sent l'última superior i independent del cos en tant que sobreviu a aquest. En contraposició a aquesta creença, Aristòtil defensa que l'ànima i el cos estan tan units que són un.

Aristòtil defensa que hi ha tres tipus d'ànima:

• La vegetativa: pròpia de les plantes i present també en els animals i homes.
• La sensitiva: pròpia dels animals i present també en els homes.
• La intel·lectiva: només present en els homes.

D'altra banda, Aristòtil postula que tot està compost per matèria (o substància) i forma; així, el cos és la matèria de l'home i l'ànima és la seva forma. Aquesta és la teoria hilemòrfica.