Plató vs. Hume: La Virtut, el Bé i el Fonament de l'Ètica

La Virtut i el Bé: Comparativa entre Plató i Hume

Es pot comparar la concepció de David Hume sobre la virtut i el bé amb el plantejament de Plató.

La Concepció Platònica: Ètica, Ànima i Universalitat

Per al filòsof atenès, hi ha una relació molt estreta entre aquests dos termes, ja que només per mitjà de la pràctica de les virtuts, l’ànima humana es purifica i pot aspirar a tornar al Món de les Idees, on hi regna de forma sobirana la idea del Bé.

Cal recordar que aquest procés de purificació és, per a Plató, llarg i individual, i integra el perfeccionament de les tres parts de l’ànima:

• La part concupiscible (més lligada al cos), que es purifica amb la pràctica de la temperança o moderació.
• La part irascible, que es purifica amb la pràctica de la fortalesa.
• La part racional, que es purifica amb la pràctica de la prudència.

D’aquest plantejament se’n dedueix la idea que, per a Plató, l’ètica és un camí de millorament de l’ànima que conclou amb el perfeccionament de la raó. Aquest camí és el mateix per a qualsevol ànima humana i, per tant, és universal.

El Rebuig Empirista de Hume a la Metafísica Platònica

Pel que fa a Hume, el plantejament és totalment diferent. El filòsof escocès consideraria tots els arguments platònics com a irrellevants, ja que parteixen de conceptes metafísics que, segons Hume, no tenen cap legitimitat epistemològica.

Començant per la mateixa idea d’ànima i seguint per altres idees igualment metafísiques, com el Bé o el Món de les Idees, tots aquests termes no poden superar el criteri fonamental que, segons Hume, ha de guiar la recerca filosòfica i científica: el Principi de la Còpia.

Cap d’ells prové d’una impressió sensible identificable i, per tant, tots han de ser bandejats de la filosofia.

La Virtut i el Bé des de l'Empirisme de Hume

Per tant, Hume situa la investigació sobre els conceptes de «bé» i «virtut» en un pla totalment empíric, és a dir, en relació amb les vivències i experiències dels individus.

• Segons això, el «bé» és el que causa un sentiment de plaer.
• La «virtut» és el que incentiva i potencia aquest sentiment de plaer.
• Per contra, el «vici» només pot considerar-se com aquella acció que genera un sentiment de rebuig o de malestar.

Conclusió: La Simpatia com a Fonament Moral

En conclusió, Hume afirma que el que uneix o separa els humans no és la raó, sinó la simpatia que, com a sentiment, determina les nostres accions en funció de la utilitat que poden tenir en vistes a la consecució d’un màxim plaer i benestar.