Plaute: Mestre de la Comèdia Llatina i el Teatre Romà

Tit Marc Plaute: El Mestre de la Comèdia Llatina

Tit Marc Plaute (Titus Maccius Plautus) va ser el millor comediògraf llatí. Va néixer a Sarsina cap a l'any 254 a.C. Es pensa que va arribar a Roma com a soldat, comerciant o comediant. Es va dedicar intensament al teatre.

Durant un temps va haver de fer girar la roda d'un molí a causa dels deutes que havia contret. En les estones d'oci es va dedicar a escriure comèdies, i va aconseguir una gran fama i popularitat.

Obres Destacades de Plaute

Conservem 21 obres seves, entre les quals destaquen:

• Els Captius (Captivi)
• Amfitrió (Amphitruo)
• Els dos Menecmes (Menaechmi)
• La Comèdia dels Ases (Asinaria)
• Les Bàquides (Bacchides)
• La Comèdia de l'Olla (Aulularia)
• La Comèdia del Fantasma (Mostellaria)
• El Militar Fanfarró (Miles Gloriosus)

Característiques de les Comèdies de Plaute

Els temes, els personatges i l'entorn geogràfic en què es desenvolupen les comèdies de Plaute són grecs, però tenen un aire romà:

1. Són comèdies d'intriga escrites en vers, que pertanyen al subgènere de l'anomenada fabula palliata o comèdia a la grega.
2. A la majoria hi apareixen uns personatges fixos, personatges tipus, com: jove enamorat, pare sever, esposa o mare, la jove, la prostituta àvida, l'esclau astut que ajuda l'amo jove enamorat a resoldre els seus problemes amorosos, enganyant el pare. Aquest és el personatge més ben definit i el veritable heroi de l'obra. Així doncs, Plaute se centra en els personatges populars i convencionals.
3. Resultat o bé l'adaptació d'una comèdia grega o bé de la difusió dels arguments de dues o més comèdies gregues.
4. La creativitat es manifesta sobretot en:
   • L'orientació diferent del pròleg.
   • La presentació de la comèdia com un drama continuum, sense la divisió en cinc actes a l'estil de les comèdies gregues.
   • La presència de parts recitades (diverbia) i de parts liricomusicals (cantica).
   • La reducció d'escenes i ampliació de diàlegs, respecte dels originals.
   • L'ús de la llengua, que presenta les característiques de la llengua parlada a la Roma d'aquell temps.
5. Critica el món hel·lènic com a sinònim de vici i de luxe superflu, davant l'austeritat del món romà.
6. Les comèdies plautines persegueixen, sobretot, provocar la rialla de l'espectador. L'acció es resol sobtadament.