Plaute i el Miles Gloriosus: Obra, Personatges i Enganys Teatrals

La Figura i l'Obra de Plaute

Tit Macci Plaute va néixer a Sàrsina a mitjans del segle III aC. Es va desplaçar a Roma, on es va dedicar a l’activitat teatral, tot formant part d’una companyia d’actors. Va gastar els diners que va guanyar en activitats comercials que el van arruïnar, per la qual cosa va haver de fer girar la roda d’un molí fins a pagar els deutes. Després es va dedicar a escriure i representar les seves pròpies obres amb gran èxit. Va morir a Roma l’any 184 aC.

És autor de fabulae palliatae, és a dir, comèdies imitades d’un original grec, a l’argument del qual sovint s’afegeixen escenes manllevades d’altres obres, en un procés conegut amb el nom de contaminatio. Són comèdies l’acció de les quals succeeix a Grècia i que són protagonitzades per personatges grecs, vestits amb pallium. L’objectiu de Plaute és simplement divertir el públic a través d’arguments sempre similars i de les facècies d’un conjunt de personatges fixos i estereotipats, entre els quals destaca el servus o esclau embolicaire, que n’és el protagonista principal. Les obres plautines combinen les escenes parlades, declamades i cantades, i presenten una gran riquesa estilística i un ús riquíssim dels elements lingüístics.

Els Personatges Femenins a Miles Gloriosus de Plaute

Filocomàsia és la jove esclava cortesana (de fet, però, lliure de naixença) enamorada de Plèusicles. Mentre ell és fora, el soldat la rapta i se l’endu a Efes. És una noia llesta i astuta que participa activament en la mentida ordida per Palestrió per enganyar Esceledre, el seu guardià. Quan Plèusicles arriba a Efes amb la voluntat d’endur-se-la i s’hostatja a casa del veí del soldat, els dos amants es veuen en secret aprofitant un forat que ha obert Palestrió a la paret mitjanera. Esceledre els descobreix i Palestrió s’inventa un pla per fer creure a l’esclau que no es tracta de la mateixa noia, sinó que existeixen dues germanes bessones.

Acrotelèucia és una altra noia jove i bella, cortesana d’un vell que és veí del soldat. És llesta i està disposada a complaure en tot el seu client. Així, amb el seu consentiment, es fa passar per la seva esposa i fingeix voler-se’n divorciar, perquè està enamorada del soldat i vol fugir amb ell: és la manera d’aconseguir que aquest alliberi Filocomàsia.

Milfidipa és una serventa d’Acrotelèucia, més gran que ella, que l’ajuda a perpetrar el pla ordit per Palestrió. Serà l’encarregada de portar-li l’anell d’Acrotelèucia, perquè aquest li doni al soldat com a senyal del seu enamorament i com a compromís de la voluntat que té d’abandonar el seu fals marit.

Els Enganys Ordits per Palestrió en el Miles Gloriosus de Plaute

Palestrió inventa tres estratagemes:

1. El primer s’esdevé quan Esceledre, un esclau de Pirgopolinices, afirma haver vist Filocomàsia petonejant-se amb un jove desconegut i amenaça de denunciar-ho al seu amo. Palestrió inventa la mentida que la noia que Esceledre ha vist és, en realitat, una germana bessona de Filocomàsia que ha arribat a la ciutat amb el seu promès, per endur-se-la, i s’ha instal·lat a casa del veí de Pirgopolinices. Col·laboren en l’èxit de l’operació Filocomàsia i Periplectomen, el veí.
2. El segon i el tercer tenen com a objectiu enredar Pirgopolinices. El segon consisteix a fer-li creure que la dona del seu vell veí Periplectomen s’ha enamorat d’ell follament i vol divorciar-se del marit. L’objectiu de la mentida és facilitar que Pirgopolinices alliberi Filocomàsia. La vanitat del soldat fa que es cregui la mentida, per a l’èxit de la qual intervenen Acrotelèucia (una prostituta clienta de Periplectomen, que es fa passar per la seva dona) i Milfidipa, una serventa seva que serà l’encarregada d’anar a veure Pirgopolinices per explicar-li l’enamorament i per lliurar-li l’anell d’Acrotelèucia com a penyora del seu amor.
3. El tercer consisteix a fer que Plèusicles es disfressi de mariner borni i s’adreci a casa de Pirgopolinices amb l’encàrrec d’endur-se Filocomàsia al port per tal que pugui salpar amb la seva mare. Pirgopolinices hi accedeix sense protestar, ja que creu que la dona del seu veí s’ha enamorat d’ell i, per tant, ha d’alliberar-se de Filocomàsia com sigui.