Pluralisme metodològic en recerca social

Quivy i Campen: Pregunta inicial de recerca Etapa 1

La por d'encarrilar malament el treball pot conduir a donar voltes inútilment durant molt de temps, o a buscar una falsa seguretat en alguna de les formes de fugir d'estudi o fins i tot a renunciar a l'intent. Fer recerca és fer camí cap a un coneixement i com a tal cal assumir-la amb tot el que això comporta de vacil·lació, de temptació i d'incertesa. L'objectiu és: Agafar un fil conductor inicial i molt clar, que permeti posar ràpidament en marxa el treball tot estructurant-lo de manera coherent.

La millor manera de començar un treball de recerca social

consisteix a procurar enunciar el projecte en forma d'una pregunta inicial. Amb aquesta pregunta, l'investigador intenta expressar amb la màxima exactitud possible què és allò que vol saber, explicar i comprendre. La pregunta inicial ha de servir de primer fil conductor de la recerca.

Els criteris d'una bona pregunta inicial

Depèn de la manera de formular la pregunta. No estem parlant d'una feina estrictament tècnica i formal, sinó d'un exercici d'aclariment d'intencions. La pregunta inicial ha de trencar amb els prejudicis i amb les nocions preconcebudes.

Claredat

Pregunta precisa, unívoca i concisa. Una pregunta és precisa quan totes les interpretacions són convergents. Contrari de pregunta vaga.

Viabilitat

Caràcter realista del treball, proporcionat als recursos personals, materials i tècnics que es calcula que faran falta i dels quals es pot disposar.

Pertinència

Es refereix a la qüestió del registre en el qual s'inscriu la pregunta inicial. Ha de saber no confondre els diferents registres, i abordar en el seu treball la realitat en termes d'anàlisi i no de judici moral. En definitiva que sigui una pregunta de debò, abordar l'estudi d'allò que és real, i basar l'anàlisi dels canvis en l'anàlisi del funcionament. I la voluntat de comprensió dels fenòmens estudiats.

La pregunta inicial ajudarà a progressar en les lectures i en les entrevistes exploratòries i per les hipòtesis de treball.

Quivy i Campen: Entrevistes exploratòries Etapa 2

Després d'haver formulat provisionalment el projecte de recerca en forma d'una pregunta inicial, es tracta d'aconseguir una certa informació de qualitat sobre l'objecte d'estudi, i de descobrir la millor manera d'abordar-lo. Aquesta és la funció del treball exploratori, que consta de dues fases que sovint poden ser simultànies: les lectures d'una banda, i d'altra banda les entrevistes.

Les lectures preparatòries

serveixen més que més per informar-se de les investigacions ja realitzades sobre el tema, i per situar en el marc d'aquestes contribucions la nova aportació que es pensa fer. Gràcies a les lectures, l'investigador podrà triar la perspectiva que li sembli més pertinent a l'hora d'enfocar el seu objecte d'estudi.

La selecció de les lectures s'ha de fer d'acord amb uns criteris molt concrets: relació amb la pregunta inicial, volum raonable, elements d'anàlisi i d'interpretació, diversitat de plantejament, i pauses dedicades a la reflexió personal i a la discussió.

Uns resums ben estructurats d'aquestes lectures permetran d'extreure'n les idees fonamentals, tot comparant-les.

Les entrevistes exploratòries són un complement útil de les lectures. Fan que l'investigador s'adoni de certes dimensions del problema que no hauria sabut descobrir a partir de la seva experiència personal i de les lectures. Per fer-ho possible, les entrevistes exploratòries han de ser molt obertes i lliures (semidirigides), ja que no tenen la finalitat de confirmar les idees preconcebudes de l'investigador, sinó que volen descobrir idees noves, pistes de reflexió etc.

L'exploració vol trencar amb l'especulació gratuïta i amb els prejudicis. Per podem trencar això fem tres preguntes:

Qui entrevistarem:

·Els especialistes del tema que estudia

·Els testimonis privilegiats: Per la responsabilitat coneixen bé el problema. Poden pertànyer al grup d'estudi o no

·Algunes persones afectades per la qüestió

Com s'han de fer les entrevistes

Els fonaments del mètode ens el poden proporcionar els principis de 'no directivitat' de Carl Rogen.

1. Poques preguntes

2. Donar a les intervencions una formulació oberta. Sense por als silencis i sense condicionar

3. L'entrevistador ha d'abstenir-se radicalment d'implicar-se en els continguts de l'entrevista (No pronunciar-se afirmant res)

4. Procurar que l'entrevista es desenvolupi en un entorn i un context adequat

5. Enregistrar les entrevistes

Explotar les entrevistes

·El discurs com a dada

·Discurs com a procés

Les entrevistes exploratòries solen anar acompanyades d'altres mètodes complementaris, com ara l'observació i l'anàlisi de documents.

En acabar aquesta etapa, podria ser que l'investigador hagués de reformular la seva pregunta inicial tot tenint en compte els resultats del seu treball d'exploració.

Dominguez i Coco: Pluralisme metodològic

Pretén donar una idea de la riquesa que suposa per a la sociologia el pluralisme metodològic. En molts casos la complexitat de la realitat social porta que sigui imprescindible la combinació de mètodes i tècniques diferents.

El pluralisme metodològic

El punt de partida és que cada mètode revela diferents aspectes de la realitat social i que aquesta es caracteritza per una gran complexitat. Aquests dos fets porten a inferir que la combinació de diversos mètodes permet una major i millor proximitat a aquesta realitat complexa.

El pluralisme metodològic en sociologia, dissenys multimètode o estratègies d'integració metodològica.

La tasca dels científics socials en el seu treball mostra una postura i una actitud força allunyades de la pretensió integradora. En les investigacions socials, en els departaments universitaris, empreses i institucions existeix una clara separació entre orientacions quantitatives i qualitatives.

Bericat-les recerques socials que apliquen un disseny multimètode i pluralista no són res més que juxtaposicions desordenades.

Les actituds dels diferents científics socials davant la realitat metodològica

·Logica de la distinció: Diferenciació jeràrquica: Una de les metodologies és vàlida. O com a status subsidiari acceptant l'altre.

·Logica de la convivència: Es valoren les possibilitats que ofereix cadascuna i es respecten les seves aportacions

o Segregacionista; Acceptant ambdós, cadascun es centra en certes temàtiques

o Integració; Reconeixement de la utilitat i idoneïtat de la seva complementació

Dissenys multimètode: Conjunt de recursos per aconseguir els objectius plantejats i incrementar així les capacitats intel·lectuals i pràctiques de l'investigador social.

La necessitat d'adoptar una postura estrictament metodològica en la integració multimètode de les dues grans orientacions: quali-quant. Bericat diu que s'ha d'establir certes diferències, sense que siguin d'una forma absoluta ni com a úniques alternatives.

Segons Morgan podem establir tres tipus d'estratègies d'integració metodològica:

· Complementació: Dues imatges/dimensions diferents de la realitat social. Quanti/quali propòsits i resultats diferents. Doble visió de l'objecte d'estudi.

· Combinació: Es tracta d'integrar subsidiàriament un mètode, per donar força a la validesa de l'últim compensant les debilitats de l'altre. El resultat de A és input per potenciar B, l'output del qual és la finalitat de la recerca. A i B tenen objectius diferents però un d'aquests s'integra en l'altre. Entrevistes en profunditat (quali) + enquestes (quanti)

· Triangulació: Emprar ambdues per al reconeixement d'un mateix aspecte de la realitat. Opta per la integració dels mètodes tot i que amb el dubte de si poden mesurar els mateixos aspectes. Con les dues tècniques se obtenen resultats convergents.

Denzim amplia l'estategia de la triangulació.

· Triangulació de dades: Consisteix a utilitzar diverses fonts d'informació per contrastar-la

· Triangulació d'investigadors: Investigadors amb diferents àrees de coneixement que investiguen amb diferents punts de vista el mateix objecte.

· Triangulació metodològica:

o Intramètode: Pretén comprovar la validesa i la fiabilitat de l'informació quan l'investigador tria un únic mètode.

o Entre mètodes: La més satisfactòria i popular. Implica la combinació de mètodes d'investigació diferents per mesurar una mateixa unitat d'anàlisi.

Com a conclusió, el pluralisme metodològic i l'aplicació dels dissenys multimètode permeten una millor definició de l'objecte d'estudi i ajuden a aproximar-nos a la realitat social i a aprofundir el coneixement i la interpretació d'aquesta. La idea fonamental és que no està limitat a una de les fases de la recerca, sinó que en cadascuna es pot donar un tipus d'integració metodològica.

La nostra posició és la complementarietat entre els diferents mètodes, la no subordinació de partida, i que el criteri que ha de marcar la forma en què s'estableix la relació entre els mètodes ha d'estar donat pels objectius de l'estudi o la fase en què aquest s'insereix.

Optar per una perspectiva metodològicament plural no ha de consistir només en la utilització de diferents mètodes de forma separada. Això no aporta tot el potencial que aporta el pluralisme metodològic.

Finalment l'opció de la pluralitat no ha de limitar-se únicament en l'apartat metodològic sinó que s'ha d'ampliar a altres facetes: com la composició de l'equip de recerca, les perspectives teòriques etc.