El poblament a Espanya i Catalunya: Tipus i espais

El poblament: distribució de la població al territori

El poblament és la distribució de la població sobre el territori. A Espanya hi ha dos tipus principals:

• El poblament rural, amb baixa densitat de població i dedicat al sector primari com l’agricultura i la ramaderia, que pot ser concentrat (com als Pirineus) o dispers (com al Vallès i al Gironès).
• El poblament urbà, propi de zones compactes amb alta densitat de població i activitats dels sectors secundari i terciari com serveis, comerç o indústria.

El poblament a Catalunya

A Catalunya hi trobem diferents formes: el poblament rural concentrat als Pirineus i a l’oest; el dispers, al nord del Llobregat; nuclis de gran població a la Catalunya Nova i a Lleida; i nuclis urbans recents prop de zones industrials. També hi ha moltes zones rururbanes, on es barregen espais rurals i urbans. A la costa central destaca l’àrea metropolitana de Barcelona, molt poblada i activa.

Transformacions i nous models territorials

Això ha portat transformacions com l’expansió urbana, la dispersió de la població, l’especialització d’espais, els desplaçaments constants i les segones residències.

El model dispers es veu especialment a la Gran Àrea Metropolitana de Barcelona, a les zones rururbanes i a nuclis urbans nous al voltant de zones industrials. A Espanya, aquest fenomen també s’estén a altres grans ciutats i perifèries, seguint un patró semblant al català.

Tipologies d’espais segons el teixit urbà

Hi ha diferents tipus d’espais segons el teixit urbà i les activitats que s’hi fan:

• L’espai urbà és dens, amb un ús mixt de l’espai amb blocs d’habitatges i alta intensitat d’activitat.
• L’espai periurbà es troba a la perifèria de la ciutat, però manté una forta relació amb ella; té un teixit urbà poc dens i una combinació d’habitatges unifamiliars i serveis.
• L’espai suburbà també té baixa densitat i se situa als afores amb un ús majoritàriament residencial i dependència del transport privat, sovint amb jardins i zones verdes.
• L’espai rururbà és més allunyat de la ciutat i hi conviuen activitats rurals i urbanes en un teixit poc dens amb habitatges individuals.
• Finalment, l’espai rural pròpiament dit té baixa densitat de població i pot ser amb nuclis dispersos o concentrats segons la zona, i amb activitats del sector primari com a base econòmica.