Poder, Autoritat i Teories Polítiques: Una Anàlisi

Poder i Autoritat: El Fenomen Central de la Política

El poder i l'autoritat són fenòmens centrals de l'activitat política. El poder, no exclusiu de l'activitat política, és la capacitat de prendre decisions que afecten altres persones, grups o la societat sencera. És la capacitat de fer-se obeir. L'autoritat és el dret a prendre una decisió, la qual cosa suposa legitimitat en l'exercici del poder. Implica la probabilitat de ser obeït sense recórrer a la força.

L'autoritat implica:

• Una relació de supraordenació i subordinació.
• Mandats, ordres, advertències o prohibicions.
• Una relació institucional entre individus i grups.
• No hi ha un control absolut.
• La no obediència serà sancionada.

Sociologia Política

El poder polític organitza la vida social en conjunt. La política és l'organització, la distribució i el control institucional del poder polític. La sociologia política estudia la política com a institució social.

Max Weber defineix el poder com "la probabilitat que té una persona o un grup de persones d'imposar la seva pròpia voluntat en una acció comunitària, fins i tot en contra de l'oposició dels seus membres".

Tipus de Dominació (Max Weber)

Weber distingeix entre poder i autoritat, i proposa una tipologia del poder polític:

1. Carismàtica: Basada en una qualitat extraordinària que diferencia el líder de la resta de la societat. Exemple: profetes. No està subjecte a cap ordre jurídic o legal. Els col·laboradors són triats pel líder. Aquests líders apareixen en moments de crisi. El poder o el carisma del líder acaba desapareixent, normalment amb la seva mort.
2. Tradicional: Fonamentada en la tradició i els costums. Exemple: els reis. El poder ve determinat pel fet d'haver nascut en una família determinada. El seu quadre administratiu són els servidors, lleials al monarca. El seu poder està determinat per la tradició, però aquesta li atorga un alt grau de llibertat per canviar les normes tradicionals.
3. Legal-racional: Pròpia de les societats modernes. El poder es justifica per uns principis, com ara la constitució. La legitimitat resideix en el codi normatiu.

Tipus de Poder

1. Poder econòmic: La possessió de béns materials indueix a l'obediència. La possessió dels mitjans de producció implica un enorme poder.
2. Poder ideològic: La possessió de certes formes de saber o d'informació atorga poder. Aquest és el poder dels tècnics i dels intel·lectuals.
3. Poder polític: S'organitza mitjançant institucions polítiques que realitzen tres funcions bàsiques:
   • Mantenir l'ordre social.
   • Subministrar mitjans per fer front al canvi social.
   • Protegir la societat d'amenaces externes.

L'Estat i la Dinàmica Política

La forma d'organització política més destacada és l'Estat. L'Estat modern és nacional i sobirà (organització política autònoma) i representa una estructura específica del poder polític (supressió de poders). Té dos aspectes específics:

• Administratiu: Aparell burocràtic.
• Militar: Control de les Forces Armades.

La relació política és essencialment dinàmica (acció a partir de decisions). L'Estat és un macrogrup secundari integrat per ciutadans a diferents nivells de poder que prenen decisions segons els seus interessos. És un grup complex (legisladors, funcionaris, militars). La dinàmica política pren sempre l'Estat com a grup de referència.

Partits Polítics

Són macrogrups secundaris que tenen com a finalitat arribar a governar d'acord amb un programa. La seva acció principal és política i es fonamenten en interessos de classe.

• Partits de Quadres: Partits conservadors i liberals del segle XIX. Formats per notables (persones amb prestigi i fortuna) i parlamentaris.
• Partits de Masses: Sorgits del moviment socialista i, més tard, dels partits feixistes. Es basen en la representació democràtica i tenen una estructura rígida, amb fraccions internes. Actualment, la seva vida interna ha disminuït (partits de gestió).

Grups de Pressió

Són una modalitat de grup d'interès. Els grups d'interès estan units, formalment o informalment, per l'interès comú d'obtenir beneficis o evitar perjudicis. Els seus interessos poden ser permanents o ocasionals. Per aconseguir els seus objectius, poden utilitzar diverses vies, entre elles la del poder polític.

Es diferencien dels partits polítics en què:

1. La seva activitat principal *no* és l'acció política (tot i que la poden exercir).
2. Influeixen sobre el poder, però no el pretenen directament.
3. Eludeixen la responsabilitat política i utilitzen mètodes ocults d'influència.
4. No estan institucionalitzats.

Teories del Poder

Teoria de les Elits

Aquesta teoria constata empíricament que una minoria mana i una majoria obeeix.

Gaetano Mosca: La societat està dividida entre elits (minories) i masses. L'elit és la minoria que exerceix el poder, té atributs reals o estructurats, vincles (unitat de pensament i cohesió) i assegura el poder polític i la influència cultural. Destaca el paper de la "nova classe mitjana".

Vilfredo Pareto: Afirma l'existència d'elits a la societat basades en qualitats i aptituds (valor qualitatiu). Defensa la necessitat de renovar les elits ("circulació de les elits"). Parla d'un equilibri inestable (canvi social, circulació d'idees). Es centra en les persones individuals (els millors, sense cohesió). Els seus pressupòsits ideològics són una reacció contra la teoria marxista: el concepte de classe dominant és erroni i una societat sense classes és impossible.

Teories Elitistes Modernes

C. Wright-Mills: Similar a Marx en la base del poder econòmic, però diferent en què el poder econòmic està coordinat. L'element determinant és l'estructura on les persones es troben situades. L'elit és un grup relativament petit que funciona com una entitat unida i conscient, formant una comunitat d'interessos i opinions.

G.W. Domhoff: Considera que els EUA estan controlats per una elit del poder formada per homes blancs de classe alta. Destaca el paper de les elits empresarials i els dirigents de les cambres de comerç i sindicats. No necessàriament estan d'acord amb totes les polítiques concretes. En el camp electoral, han influït dues condicions: una empresarial-conservadora (en els dos partits) i una altra liberal-laborista (amb suport dels sindicats, organitzacions mediambientals, esglésies liberals, universitats, etc.).

Teoria Democràtico-Pluralista

Robert Dahl: No hi ha una elit unitària. El poder no està concentrat, sinó que hi ha una pluralitat de grups influents. Hi ha diferents centres de decisió política (empresaris, sindicats, consumidors, etc.). No hi ha cohesió suficient per formar una classe dirigent. Hi ha competències (equilibri de poders). L'Estat està al servei de tots (àrbitre). És l'única forma política democràtica i pluralista.

Teories de Classe i Elits

Ralph Miliband: La classe dominant governa a través de les institucions democràtiques. Les elits econòmiques tenen interessos diferents, però constitueixen una sola classe dominant. Critica la debilitat teòrica del concepte "elits" i defensa la necessitat de l'anàlisi de classes. Els estudis de grups elitistes s'han de situar en el marc de les relacions de classe. Cal explicar l'actuació de les elits com a representants d'interessos de classe.