El Poder Constituent i la Constitució Espanyola de 1978

L'exercici del poder constituent

Com s’exerceix el poder constituent? S'exerceix a través d’un poder constituent en democràcies representatives: un conjunt de procediments que permeten garantir la màxima participació de les forces polítiques i socials, buscant el consens.

5. Límits del poder constituent

Com a regla general, el poder constituent és il·limitat. No obstant això, no opera ex novo, sinó que està sotmès a certs límits:

• 1. Condicions fàctiques: derivades de la situació política.
• 2. Condicions formals: derivades del deure de seguir un procediment en concret.
• 3. Valors i tradicions: propis de la societat.

6. El concepte de Constitució a l'ordenament espanyol

La Constitució és considerada com una norma jurídica més. Ocupa una posició de descentralització, essent una norma jurídica que està vinculada a l’ordenament jurídic (una norma suprema de l’ordenament jurídic).

7. Supremacia de la Constitució

Dins la jerarquia normativa trobem: Constitució Espanyola (CE), Llei i Reglament. Aquesta supremacia té dos efectes o continguts principals:

• Formal: Totes les altres normes es creen, s'aproven o es modifiquen conforme a la Constitució.
• Material: Cap altra norma pot contradir o vulnerar el contingut de la Constitució.

Mecanismes per assegurar la supremacia

S'estableixen tres mecanismes per assegurar la supremacia de la Constitució:

1. Disposició derogatòria de la Constitució: per derogar tota norma que contradiu la Constitució.
2. Tribunal Constitucional: actua com a fiscalitzador.
3. Procediment de reforma constitucional.

8. Característiques de la Constitució Espanyola

• Text de caràcter normatiu.
• Constitució extensa: consta de 169 articles dividits en 10 títols.
• Ambigüitat i polivalència.
• Constitució rígida.
• Instrument de convivència: concebuda per afrontar els problemes latents de la història constitucional espanyola.
• Vocació de relativa incompletesa.
• Poc original.

9. Influències històriques i de dret comparat

La Constitució s’emmiralla en altres cinc constitucions; entre elles destaquen:

• 1. Llei de Bonn (1949, Alemanya): Va servir a l’hora de construir la forma d’Estat i de regular la justícia constitucional.
• 2. La Italiana (1947): Va servir a l’hora de regular l’organització territorial de l’Estat i algunes institucions concretes com, per exemple, la Iniciativa Legislativa Popular.
• 3. La Portuguesa (1976): Destaca per la seva regulació progressista i àmplia dels drets fonamentals i les llibertats públiques.