Poder Legislatiu, Executiu i Judicial: Estats Absolut, Liberal i Democràtic

Poder Legislatiu

El Parlament fa les lleis. El Govern executa les lleis (el govern és responsable davant del parlament). El parlament pot fer caure el govern.

Estructura del Parlament

• Unicameral: el parlament no té senat. Són minoritaris (Noruega).
• Bicameral: cambra alta (Senat) + cambra baixa (Congrés).

Senat i Congrés

El Senat representa el territori (en països federals) i el Congrés representa el poble.

L’existència del Senat afavoreix una major deliberació en la creació de lleis.

• Bicameralisme perfecte: ambdues cambres tenen el mateix poder (Itàlia).
• Bicameralisme imperfecte: una cambra té més poder que l'altra (Espanya).

Organització del Parlament

• President: vetlla perquè tothom tingui veu al Parlament.
• Mesa: vicepresidents i secretaris del Parlament. Decideixen l’ordre del dia.
• Junta de Portaveus: representants dels grups parlamentaris.
• Grups Parlamentaris: partits.
• Diputat: té llibertat de vot i no pot ser acusat (inviolables i immunes).

Funcions del Parlament

• Funció representativa: representa la política de la ciutadania.
• Funció legislativa: crea lleis com a expressió de la voluntat popular.
• Funció de creació de govern i president:
  • Moció de censura: el parlament pot finalitzar el mandat del govern.
  • Qüestió de confiança: el govern la presenta per saber si té prou suport.
• Funció d’impuls: el parlament pot demanar al govern que actuï.
• Funció de control: el president s’exposa a sessions de control per part de diputats de l’oposició.

Poder Executiu

Actualment és essencial, ja que amb la divisió de poders, s’impedeix que aquest poder esdevingui absolut.

Estructura del Poder Executiu

Tipus de Govern

• Parlamentarisme:
  1. Elecció directa del parlament per part de la ciutadania.
  2. El parlament investeix el president del govern.
  3. El president del govern és responsable davant del parlament (moció de censura).
  4. Les funcions executives resideixen en el govern.
  5. Monarquia: dual (cap d’Estat + president) - Espanya. República: únic (presidència de l’executiu que engloba els dos elements) - Alemanya i Itàlia.
• República Presidencial (USA):
  1. Elecció directa del president per part de la ciutadania.
  2. Elecció directa del parlament.
  3. El president no és responsable davant del parlament (no pot ser destituït ni pot haver moció de censura).
  4. El poder executiu resideix en el president de la república.
• Semi-presidencialisme (França): el president és escollit pel poble directament però pot estar sotmès a moció de censura.

Poder Judicial

Funcions del Poder Judicial

• Aplicar la llei general en casos concrets. La llei s’aplica universalment tant als ciutadans com a les institucions.
• Interpretació de les lleis.
• Controlar la constitucionalitat de les lleis.
• Funcions arbitrals: en contradiccions entre parlament i govern.
• Independència del poder judicial: no pot estar de part de ningú.

Estat Absolut

• Relació del poder polític i individu: monarquia absoluta. El monarca concentra els 3 poders.
• Estatus reconegut per l’individu: per voluntat del monarca se li pot donar cert dret a l’individu. L’estatus reconegut és de súbdit (privilegiats i no privilegiats).
• Organització de les funcions polítiques de l’Estat: concentració de les funcions polítiques en el monarca i els seus consellers (funció diplomàtica, econòmica, militar).
• Relació estat/economia: economia controlada pel monarca. Mercantilisme: els estats han d’aconseguir recursos naturals que es converteixen en avantatges competitius enfront dels altres països.

Amb l’Estat absolut apareix l’Estat modern: unificació de territoris, centralització de poder, aparició de la burgesia, normes jurídiques escrites, control social per part de l’Estat, desaparició dels exèrcits privats, aparició de la burocràcia, ruptura del poder universal de l’església...

Estat Liberal

Canvia gràcies a una classe social que reclama més poder. Reclamen que el poder polític no aixafi l’individu, el súbdit passa a ser subjecte i l’individu, ciutadà.

• Relació de poder polític i individu: el seu propòsit és protegir els ciutadans. Estat mínim que serveix per garantir l’ordre públic i el desenvolupament de les infraestructures bàsiques (neoliberal). Aprimament de l’estat.
• Estatus reconegut per l’individu: l’individu passa a ser subjecte polític i a tenir drets polítics (vot censatari: a propietaris, noblesa...). Procés progressiu de democratització de l’Estat.
• El poder passa del Rei al Parlament.
• Organització de les funcions polítiques de l’Estat: separació de poders. Poder executiu: continua sent del monarca tot i que el va perdent poc a poc envers el govern. Poder legislatiu: parlament, 1 o 2 càmeres. Poder judicial: tribunals i jutges.
• Relació estat/economia: capitalisme.

Estat Democràtic

• Ciutadania activa, ampliació de la participació, parlament amb molt poder.
• Insistència en el dret a la satisfacció de les necessitats bàsiques, amortiment de les diferències de classe.
• Subordinació del mercat respecte al principi d’igualtat d’oportunitats.
• Estat interventor i polítiques orientades al desenvolupament social.

Estat de Benestar

Per evitar una revolució i continuar amb l’estat liberal es va crear l’Estat de Benestar.

• Aparició de la idea que l’Estat ha d’assegurar el benestar dels ciutadans.
• Exigència dels drets polítics i socials. Burgesia vs proletariat = llibertat vs igualtat.
• Canvi del sistema econòmic: les classes populars tenen accés a productes que abans no podien tenir (cotxes, teles...), els treballadors comencen a parlar dels seus drets.
• Assistència sanitària pels treballadors, atur, pensions...

El capitalisme porta a crisis cícliques inevitables, per això l’Estat ha d’intervenir en moments de crisis en l’economia per poder reactivar-la. Idea contrària al liberalisme no intervencionista.

Part d’Europa i Estats Units accepta que s’han de garantir uns drets mínims, com ara a la sanitat, educació...

• Pacte entre l’Estat i el Mercat: l’Estat garanteix l’economia de mercat i el mercat accepta unes condicions fiscals per a redistribuir la riquesa.
• 1975 cau l’Estat de benestar en favor d’un capitalisme globalitzat. M. Thatcher i Reagan són els primers en imposar les pràctiques neoliberals.

Conceptes Clau

• Sistema econòmic: conjunt d’intercanvis a través dels quals es crea i distribueix riquesa.
• Model productiu basat en la producció de masses.
• Estructura social polaritzada (conflicte de classes) i pacificada (redistribució de la riquesa).
• Ideologia: socialdemocràtica i democristiana.

Legitimitat

Capacitat per aconseguir que siguin acceptats els límits que tot poder imposa (obediència). Fins i tot en els règims autoritaris s’apel·la a algun tipus de legitimitat per tal d’imposar una decisió. Una acció imposada a la força mai serà vista com a legítima.

Fonts de Legitimitat (Weber)

• Tradició: el poder es justifica perquè s’ajusta als usos i costums, a la tradició. Sempre s’ha fet així, principal argument.
• Racionalitat: adequació entre fins i mitjans. Es pot presentar en forma de normes o lleis, llavors parlem de racionalitat legal.
• Carisma: el poder es justifica per les aptituds personals.
• Eficàcia: si els resultats s’ajusten a les expectatives.

Legalitat

Determinats comportaments s’ajusten a la llei en vigor. És la perspectiva en la qual es posa el dipositari del poder (súbdit).

Relació entre Poder Legal i Legítim

La legitimitat del poder és el fonament del seu deure a l’obediència i la legalitat és la principal garantia del seu dret a no ser oprimit.

3 Situacions sobre la Percepció del Poder

• El poder just ha de ser legítim respecte de la titularitat i legal pel que fa al seu exercici (condicions necessàries però no suficients).
• El poder just pot ser legítim sense ser legal o legal sense ser legítim (condicions suficients però no necessàries).
• El poder just si és legítim ja és legal i si és legal ja és legítim (condicions necessàries i suficients).