Poder i organització a Castella i Aragó (Edat Mitjana)
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,35 KB
Organització i poder a Castella i Aragó
Forma de govern
Forma de govern: ● Cada regne manté les seves lleis i institucions pròpies; el regne crea institucions que se superposen a les institucions anteriors i els donen més poder.
Un element important que creen són els consells.
Tenen una funció judicial (tribunal de darrera instància) i legislativa (àmbit de promulgar les seves lleis i mesures).
Consell de Castella: màxim òrgan de govern; les Corts.
Consell d'Aragó: només funció consultiva.
Cada consell tenia un àmbit concret en què actuava.
Poder local
Castella: control directe amb el corregidor, que representa els interessos reials a les ciutats. Controla lleis, poder, tributs...
Aragó: minva del poder de les oligarquies amb insaculació ('bolletes amb noms'), que consistia en un sorteig on es posaven tots els candidats dins d'un sac.
Inquisició: el tribunal eclesiàstic s'implanta als dos regnes. En un principi era per als hereges, però finalment se li dóna un ús polític perquè tenia una jurisdicció universal.
Organització
ORGANITZACIÓ
| Castella | C. Aragó | |
|---|---|---|
| Orígens | - Comptat independent d'Astúries al s. X. El regne de Castella sorgeix com un comptat i va agafant poder durant el s. XII amb el rei Gonz i finalment es passa de comptat a regne. - També es perden les terres de Portugal que s'independitzen al s. XII. La unificació definitiva és al s. XIII. | - Segle XII: es produeix la unió del regne d'Aragó amb el comtat de Barcelona. Els orígens són més clars, ja que s'uneixen i, al s. XII, ja tenim el C. d'Aragó. No és un territori unificat sota unes mateixes lleis o moneda. Les terres que s'hi van incorporar tindran diferències; no queden integrades, sinó com a terres per si mateixes amb les seves lleis i normes. |