El poder polític i la legitimitat

Força: és el poder de coacció, d’exercir el control i domini sobre els ciutadans. Autoritat: raó o fonament que justifica aquesta força.

Revolució: Fer-se amb el poder per tal d’establir un nou ordre moral i material. Desobediència civil: Acte públic, conscient i polític, contrari a la llei, no violent, només per provocar un canvi en la llei o el govern. Abús de poder: Per evitar-ho cal: Constitució, Lluita contra la corrupció del sistema polític, Institucions, democràtiques fortes i eficaces. Ciutadania activa i informada.

- Estructura de regles, procediments i institucions, amb l’objectiu d’assolir solucions i adoptar decisions. Els objectius assegurar el benestar físic material o econòmic. L’estat  element clau en la definició de política i de poder polític. Teocràcia: poder instancia divina.  Aristocràcia:  poder  “el millors”. Monarquia: herència. Absolutes poder del sobirà.Constitucionals el poder legislatiu del sobirà es exercit amb el parlament. Parlamentàries el parlament exerceix la sobirania efectiva monarca simbòliques.  però no República: el cap de l’estat és escolli per votació dels ciutadans. Règims democràtics: es basen en la drets dels ciutadans a decidir qui els governa i a participar en la vida política. Règims dictatorials: situen l’estat per sobre els ciutadans i reprimeixen qualsevols resistència. Règims mixtos o híbrids: combinen elements democràtic i dictatorials. 

Legitimat tradicional: un poder polític s’explica o justifica recorrent a la tradició, validesa que sempre ha existit, immemorial. Legitimitat carismàtica: es troba en les característiques personals que té un governant (carisma). Legitimitat legal: es troba en la validesa de les lleis, i en la seva justificació racional (poder polític modern). DIMENSIONS DE LA LEGITIMITAT LEGAL: Legitimat d’origen: l’accés al poder es produeix d’acord a un procés democràtic. Legitimitat en exercici: el poder s’exerceix d’acord amb la justícia i les lleis. Identificació entre legitimat i eficàcia: les mesures preses pel governants podrien justificar-se si els resultats obtinguts coincideixen amb les demandes i preocupacions dels ciutadans. La legitimitat de a democràcia es basa en els procediments: les diverses formes de participació activa dels ciutadans en els afers polítics. La legitimitat que apel·la als valors democràtics i els drets humans: és un tipus de legitimat a llarg termini que demana una educació cívica molt sòlida.

El poder és una forma de relació per mitjà de la qual un subjecte imposa les seves pròpies finalitats a la voluntat dels altres

ELS MECANISMES DEL PODER: Castigar, premiar, alterar les creences, limitar les possibilitats.

Política: els homes s’organitzen socialment, ja que creen i modifiquen unes normes de convivencia que tendeixen a la recreació d’objectius comuns a tots els membres de la comunitat.

La bona vida és un terme que es refereix a un estat (desitjable) que es caracteritza principalment per un alt nivell de vida o l’adhesió a les lleis ètiques i morals.

Aristòtil va escriure que tots estan d’acord que l’eudaimonia és el principal bé per als éssers humans.

Sòcrates i Plató, la bona vida com l’examen de la vida, el domini de si mateix i la contribució a la comunitat d’un. Així puc viure en comunitat.