Poesia Catalana Actual: Característiques i l'Obra de Martí i Pol

Característiques de la Poesia Catalana Actual

En la dècada dels 70 es publicaren dues obres que superaren el realisme i inclinaren la poesia catalana cap al simbolisme i l’experimentalisme: Els miralls (Pere Gimferrer) i Poesia rasa (Joan Brossa).

Les característiques d’aquesta poesia no realista foren les següents:

• El poeta introduïa el lector dins del text, amb la qual cosa, l’escriptura no necessitava un argument.
• La poesia es considerava un discurs contrari a la lògica del realisme.
• La paraula suggeria o evocava.
• S’usaren nous arguments, com ara la reivindicació de la dissidència, la ruptura amb els valors de la tradició cultural o l’afany d’universalisme.

Evolució de la Poesia Valenciana i Catalana

La poesia valenciana, de forma simultània a la catalana, s’allunyà del realisme i trobà nous referents: Grills esmolen ganivets a trenc de por (Joan Navarro) i L’esmorteïda estela de la platja (Salvador Jafer).

Als anys 80 la poesia continuà amb els mateixos paràmetres, però els poetes, a partir de les vivències personals, elaboraren una nova visió de la realitat del jo. La poesia començà a concebre’s com a expressió de la pròpia intimitat i com a formulació d’experiències personals.

Cap als anys 90 els poetes abandonaren la idea d’actuar com a memòria col·lectiva i tendiren cap a l’autobiografia i la intimitat. Els poemes tendeixen a ser més breus, més íntims i menys rotunds, i preval la pretensió de l’obra ben feta.

El Ressò Social de la Poesia de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol és, juntament amb Vicent Andrés Estellés, un dels poetes que més ha connectat amb el públic, superant amb escreix la barrera lectora d’aquest gènere minoritari.

En l’obra de Martí i Pol, la poesia i la vida són dos elements que van absolutament lligats. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta:

• Reflexió metafísica.
• Poesia realista i compromesa (La fàbrica, El poble).
• Malaltia i superació.
• Compromís nacional.
• Pas del temps (Estimada Marta, Els bells camins).
• Balanç de la vida (Un hivern plàcid, Llibre de les solituds).

Estil i Temàtica de Martí i Pol

En la seva poesia es fon un temps interior (personal i subjectiu) amb un temps obert (exterior i social), i la suma d’aquestes dues veus configuren en un tot la seva poesia, que ha evolucionat i oscil·lat segons les vicissituds de la seva vida personal i els canvis de la societat.

El poeta ha construït la seva experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors: sinceritat, autenticitat i solidaritat.

L’estil poètic de Martí i Pol es caracteritza per la transparència entenedora, i la temàtica és fortament vital: la vida, el món actual, la societat, la malaltia, el pas del temps...

Popularitat i Impacte Cultural

El seu to popular el feia accessible a tots els públics, sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. La seva constant referència a la situació social i nacional catalana provocà que alguns dels seus poemes fossin citats per polítics i altres dirigents socials. Molts cantants, entre els quals destaca Lluís Llach, van posar música a les seves creacions, cosa que ha contribuït encara més a la seva popularització.