Poesia catalana: autors, poemes, mètrica i tòpics literaris

Llista d'autors i poemes

• Guillem de Berguedà: Cançoneta leu i plana
• Cerverí de Girona: Nol·l prenatz lo fals marit
• Ramon Llull: Avós, dona verge, Santa Maria
• Ausiàs March: Colguen les gents amb alegries, festes
• Anselm Turmeda: Elogi dels diners
• Jordi de Sant Jordi: Desert d'amics, de bens i de senyor
• Joan Roís de Corella: La balada de la garsa i l'esmerla
• Francesc Vicent García: A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil
• Anònim (cançó popular): A la vora de la mar
• Bonaventura Carles Aribau: La pàtria (1833)
• Teodor Llorente: Vora el barranc dels Algadins (1909)
• Jacint Verdaguer: Vora la mar (1895)
• Miquel Costa i Llobera: El pi de Formentor (1885)
• Joan Maragall: Oda a Espanya (1900)
• Joan Alcover: La Balanguera (1909)
• Josep Carner: Cançoneta incerta (1925)
• Maria Antònia Salvà: L'encís que fuig (1926)

3

• Tòpic Balanguera: Tempus fugit
• Amor religiós: Ramon Llull
• Amor cortès: Cerverí
• Trobadoresca (poesia d'amor) / Sirventès

4 Hermosa dama

Mètrica: 14 versos, decasíl·labs, rima consonant; sonet: 4 estrofes, quartets i tercets; rima femenina. Esquema: 10a 10b 10b 10a, 10a 10b 10b 10a, 10c 10d 10e, 10c 10d 10e.

Retòriques: hipèrbaton, metàfora, personificació, jo poètic, oxímoron, comparació (tòpic: Locus Amoenus).

5 La balada

Aquesta balada presenta dos ocells que estableixen un diàleg amorós: una garsa i una esmerla, com a metàfora del poeta i de la dama.

Mètrica: Els deu primers versos són decasíl·labs amb rima creuada consonant (ABBA CDDC EE). La segona part del poema consta de tres estrofes de cinc versos cadascuna; els versos són octosíl·labs i tetrasíl·labs i presenten rima consonant encadenada (ababa cdcdc aecec).

Retòrica: epítet, aixíndeton, personificació.

6 Jordi

Explica les seves angoixes i el seu enyorament de la cort. Tot i això, i encara que es troba defallit al llarg de la composició, diposita tota la seva confiança en Déu i, també, en el rei com a valedors del seu rescat. De fet, el poema acaba amb una proclama al sobirà que, com ha fet sempre, mai no abandonà aquell que ha estat al seu costat.

Mètrica: El poema està format per cinc cobles de vuit versos decasíl·labs i una que fa de tornada o conclusió de quatre versos. Els decasíl·labs tenen cesura a la quarta síl·laba. La rima que es repeteix amb variants és de cadena encadenada: 10a 10b 10a 10b 10c 10d 10c 10d.