Poesia Catalana: El Combat dels Poetes i La Vaca Cega

Poesia Catalana: Tres Composicions

El Combat dels Poetes

"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"

Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts,

i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,

en el combat obscur per la nostra remença

tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa

dobleguem. És la corda dolorosa que es torç

i paga, sota els dits implacables i forts,

el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,

els àgils projectils arribaran més lluny

i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,

els versos volaran amb un impuls tan llarg

que es perdran en el cel inútil de la glòria.

La Vaca Cega

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,

se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,

mes no amb el posat ferm d'altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l'esquellot mentre pasturen

l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l'embanyada testa

amb un gran gest tràgic; parpelleja

damunt les mortes nines, i se'n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil·lant pels camins inoblidables,

brandant lànguidament la llarga cua.

Vinyes Verdes

Vinyes verdes vora el mar,

ara que el vent no remuga,

us feu més verdes i encara

teniu la fulla poruga,

vinyes verdes vora el mar.

Vinyes verdes del coster,

sou més fines que la userda.

Verd vora el blau mariner,

vinyes amb la fruita verda,

vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes, dolç repòs,

vora la vela que passa;

cap al mar vincleu el cos

sense decantar-vos massa,

vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes, soledat

del verd en l’hora calenta.

Raïm i cep retallat

damunt la terra lluenta;

vinyes verdes, soledat.

Vinyes que dieu adéu

al llagut i a la gavina,

i al fi serrellet de neu

que ara neix i que ara fina…

Vinyes que dieu adéu!

Vinyes verdes del meu cor…

Dins del cep s’adorm la tarda,

raïm negre, pàmpol d’or,

aigua, penyal i basarda.

Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes vora el mar,

verdes a punta de dia,

verd suau de cap al tard…

Feu-nos sempre companyia,

vinyes verdes vora el mar!