Poesia Catalana: Del Renaixement al Barroc (S. XV-XVIII)

Poesia Catalana: Figures Destacades

Pere Serafí

Escriu en català i en castellà i fa servir el sonet com Joan Boscà. Està assabentat de les novetats culturals europees i les intenta aplicar al català. Algunes poesies seves són recollides al llibre Flor de enamorados de Joan Timoneda, que és una antologia que recopila poesies catalanes i castellanes.

Joan Pujol

S. XVI-XVII. Considerat sobretot un imitador d'Ausiàs March, és la prova més clara de la gran influència del clàssic valencià. Pujol parteix dels plantejaments marquians, però els condiciona als principis de la Contrareforma: els actes humans estan subjectes sempre a les exigències de la fe. És autor d'un poema èpic anomenat Lepant.

Poesia Barroca Catalana

A la primera meitat del segle XVII apareix una escola poètica que decanta barrocs castellans que es mantindran vigents fins a ben entrat el s. XVIII. El principal és Francesc Vicenç Garcia, que és del segle XVII i XVIII i és sobretot conegut amb el nom de Rector de Vallfogona i es convertí en una figura llegendària. La seva obra respon a dues tendències típiques del Barroc:

• Primera: La deformació burlesca, basada en el joc de paraules, l'agudesa i la caricatura. Sovint es complau en temes obscens sobre la brutícia o escatològics.
• Segona: La voluntat de crear una obra elegant i distingida, que es concreta en molts sonets de temàtica amorosa, caracteritzats pel llenguatge elevat i el domini de la retòrica i l'obra Harmonia del Parnàs.

Francesc Fontanella

S. XVII. La seva poesia presenta un grau de castellanització més alt que el de Francesc Vicenç Garcia. Desenvolupa temes amorosos, satírics i sentenciosos. Són remarcables els seus sonets, molts dels quals contenen ecos del renaixentista castellà Garcilaso de la Vega.

Característiques del Barroc

• Un dels temes preferits és el pas del temps, els estralls (conseqüències negatives) que ocasiona en les persones, i d'aquí deriva un altre tema: el caràcter efímer de la realitat.
• La vida és concebuda com un engany, del qual el poeta fuig a través de dues vies: o bé la caricaturització dels aspectes més desagradables a través de la hipèrbole, o bé la tendència al luxe i la decoració, amb l'abús de figures retòriques.
• Preferència pel clarobscur, que en literatura es tradueix en antítesis i paradoxes.

Joan Roís de Corella

L'estil els diferencia. Si Ausiàs deixa els jocs estilístics en segon terme, Joan s'hi complau. Els seus versos tenen la cesura a la sisena síl·laba (6+4), són melòdics, sonors i ben modulats. La seva producció destaca per la nota decorativa: detalls de color, elements fastuosos... Podem destacar la poesia titulada La balada de la garsa i l'esmerla. És autor també d'una obra teatral: Tragèdia de Caldesa, que explica un desengany amorós.

Ausiàs March: Comparacions

Tot un món, el del segle XV, desfila davant dels nostres ulls. Gràcies a les comparacions amb la medicina (pels malalts), els vailets, els lladres, les dones, les feines de la mar, els jocs d'atzar.

El Cant Espiritual (Ausiàs March)

És una confessió sincera a Déu, de qui sap que la seva fe és feble.