La Poesia Catalana del Segle d'Or: Crisi, Decadència i Renaixement Valencià
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,73 KB
La Poesia Catalana: Crisi i Decadència
En el segle XIV i XV, la poesia catalana va entrar en crisi i els autors catalans escrivien en castellà o en ambdues llengües. La cultura catalana va entrar en una profunda decadència.
El Segle d'Or Valencià
Abans d'aquesta decadència, el segle XV és anomenat el Segle d'Or. A València, el centre cultural, hi va haver autors de la talla d'Ausiàs March que escrivien en català i amb gran qualitat. A partir del segle XVI, els autors catalans escrivien majoritàriament en castellà.
València: Nova Capital Cultural
Per causes econòmiques, socials, religioses, estratègiques i polítiques, la cultura es va desplaçar a València.
Alfons el Magnànim i la Cultura
Alfons el Magnànim va ser un home culte que afavoria els artistes i els escriptors. La seva influència es pot resumir en:
- Va contribuir a l'expansió de l'Humanisme.
- Va traslladar la cort a Nàpols, que era la darrera incorporació a la Corona d'Aragó. El trasllat de la cort va implicar el trasllat de tota la vida cultural que l'envoltava cap a Nàpols.
Poetes i Innovacions Literàries
A finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, tenim una sèrie de poetes (ja no s'anomenen trobadors) que fan, a poc a poc, el pas de l'occità al català, tot i que utilitzen els tòpics trobadorescos. Alguns exemples destacats són:
- Jordi de Sant Jordi
- Joan Roís de Corella
- Jaume Roig
Ausiàs March: Vida i Obra
Ausiàs March era un noble cavaller valencià. La família de March estava molt ben situada entre la noblesa valenciana. Va néixer un nen fort i sa, que van anomenar Ausiàs. Va créixer molt protegit i va ser educat pels millors tutors com a fill hereu d'una gran nissaga. Va haver d'aprendre a ser un bon cavaller i un bon home de lletres, ja que era obligatori per a un cavaller dominar l'escriptura. Va ser anomenat falconer major pel rei Alfons el Magnànim, amb qui sempre va tenir una bona amistat.
Va prendre part en una expedició militar a Còrsega i Sardenya. Més tard, va ser reclamat a les seves possessions i va abandonar la vida militar per dedicar-se a les explotacions familiars de canyamel. Es va casar quan tenia més de 40 anys amb una noble valenciana anomenada Isabel Martorell, però va morir aviat i no van tenir fills. No obstant això, va tenir tres fills fora del matrimoni. Llavors, es va tornar a casar amb Joana Escorna.
Va morir a València i va deixar la seva herència als seus cinc fills naturals.