La Poesia Catalana del Segle d'Or: Crisi, Decadència i Renaixement Valencià

La Poesia Catalana: Crisi i Decadència

En el segle XIV i XV, la poesia catalana va entrar en crisi i els autors catalans escrivien en castellà o en ambdues llengües. La cultura catalana va entrar en una profunda decadència.

El Segle d'Or Valencià

Abans d'aquesta decadència, el segle XV és anomenat el Segle d'Or. A València, el centre cultural, hi va haver autors de la talla d'Ausiàs March que escrivien en català i amb gran qualitat. A partir del segle XVI, els autors catalans escrivien majoritàriament en castellà.

València: Nova Capital Cultural

Per causes econòmiques, socials, religioses, estratègiques i polítiques, la cultura es va desplaçar a València.

Alfons el Magnànim i la Cultura

Alfons el Magnànim va ser un home culte que afavoria els artistes i els escriptors. La seva influència es pot resumir en:

1. Va contribuir a l'expansió de l'Humanisme.
2. Va traslladar la cort a Nàpols, que era la darrera incorporació a la Corona d'Aragó. El trasllat de la cort va implicar el trasllat de tota la vida cultural que l'envoltava cap a Nàpols.

Poetes i Innovacions Literàries

A finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, tenim una sèrie de poetes (ja no s'anomenen trobadors) que fan, a poc a poc, el pas de l'occità al català, tot i que utilitzen els tòpics trobadorescos. Alguns exemples destacats són:

• Jordi de Sant Jordi
• Joan Roís de Corella
• Jaume Roig

Ausiàs March: Vida i Obra

Ausiàs March era un noble cavaller valencià. La família de March estava molt ben situada entre la noblesa valenciana. Va néixer un nen fort i sa, que van anomenar Ausiàs. Va créixer molt protegit i va ser educat pels millors tutors com a fill hereu d'una gran nissaga. Va haver d'aprendre a ser un bon cavaller i un bon home de lletres, ja que era obligatori per a un cavaller dominar l'escriptura. Va ser anomenat falconer major pel rei Alfons el Magnànim, amb qui sempre va tenir una bona amistat.

Va prendre part en una expedició militar a Còrsega i Sardenya. Més tard, va ser reclamat a les seves possessions i va abandonar la vida militar per dedicar-se a les explotacions familiars de canyamel. Es va casar quan tenia més de 40 anys amb una noble valenciana anomenada Isabel Martorell, però va morir aviat i no van tenir fills. No obstant això, va tenir tres fills fora del matrimoni. Llavors, es va tornar a casar amb Joana Escorna.

Va morir a València i va deixar la seva herència als seus cinc fills naturals.