Poesia Catalana del Segle XX: Tendències, Autors i Evolució

Tendències de la Poesia Catalana: De la Postguerra als Anys 70

S'hi solen acceptar quatre etapes en la poesia catalana de postguerra:

• La d'immediata postguerra (1939-1951): Caracteritzada per l'exili o el silenci inicial, seguits de la clandestinitat i una progressiva recuperació. En la producció exterior, trobem vivències personals de l'exili, mentre que dins del país la poesia es tancà en ella mateixa i es mantingué desconnectada de la realitat circumdant.
• De 1951 a 1959: Sota la influència de Carles Riba, presenta un domini de la tradició simbolista i l'existència de temptatives experimentals. La temàtica s'obre més al món exterior i als problemes de l'home i la postguerra.
• Els anys 60 (1959-1968): Es va viure un gran debat que va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura, l'anomenat realisme històric o social.
• Els anys 70: Entrà en crisi el realisme històric i la nostra poesia es marcà un tomb. Es publicaren les obres de Joan Brossa, les quals seguiren les directrius avantguardistes. També s'inicià un retorn generalitzat a la valoració de la poesia per si mateixa i, consegüentment, al culturalisme formal i temàtic. Per últim, el realisme evolucionà cap a un tipus de poesia moral.

Vicent Andrés Estellés: Aportacions al Gènere Poètic

Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és el poeta valencià més important del segle XX, autor d'una producció poètica de més de 100 títols. Va escriure durant la postguerra.

La primera producció poètica d'Estellés va suposar una evolució clara i una reorientació per a la poesia catalana. L'autor aportava a la poesia dominant dels anys 50 una expressió singular que sabia combinar els recursos tradicionals del llenguatge poètic amb les característiques i estratègies del registre col·loquial, amb un lèxic senzill i dialectal, una sintaxi àgil coordinada o juxtaposada, les repeticions, una enumeració directa i sovint conversacional, i una certa narrativitat.

D'altra banda, presentava una clara evolució temàtica en incorporar a l'àmbit literari la quotidianitat de postguerra, amb una visió sovint testimonial i crítica. A més, buscava la singularitat o la ruptura respecte a la tradició immediata o coetània, i la connexió amb altres tradicions, sobretot la clàssica, medieval i llatina. Tres àmbits temàtics determinants en l'univers poètic de l'autor són la poesia quotidiana, la poesia amorosa i la poesia cívica.

Salvador Espriu: Característiques de la seva Obra Literària

Salvador Espriu és un autor d'un bagatge cultural excepcional, amb una formació clàssica de primer ordre, i que mostra un domini extraordinari dels més variats registres de la llengua.

També és un gran creador de mites. Per a ell, el mite és l'instrument més precís per a expressar en termes literaris les seves inquietuds (mite de Sinera).

Segons l'autor, la seva activitat poètica ha de ser considerada com una vasta reflexió sobre la mort. Aquest tema central és complementat per molts d'altres, i tots plegats s'articulen formalment a l'entorn de tres eixos: l'elegíac, el satíric i el didàctic.

La meditació sobre la mort i la destrucció assolí un abast metafísic i imaginà els homes com uns titelles moguts per la mort i sotmesos als seus designis. La poesia satírica d'Espriu criticà la situació derivada del resultat de la Guerra Civil i incidí en els aspectes més grotescos de la vida quotidiana. Tot això amb una intenció moral. El poeta trià la via del compromís amb la seva terra i dirigí un missatge esperançat de renovació moral per tal de bastir un futur lliure i just.

Poesia Catalana Actual: Tendències i Característiques

A partir dels anys 70 es posà en marxa un canvi generacional que va desplaçar els escriptors anteriors i aportà dos posicionaments de partida per a la nova poesia: o l'evolució a partir de la poesia de l'experiència o la transgressió a partir d'un cert retoricisme resultant de la recerca de la innovació i el desig d'experimentació.

La poesia catalana actual aglutina un període extens de creació literària de més de trenta anys, en els quals han coincidit i conviuen distintes propostes. La poesia catalana d'aquests anys segueix les tres grans directrius de la poesia catalana del segle XX:

• Una certa connexió amb la poesia de l'experiència, per la clara manifestació de la individualitat i una certa contenció en l'expressió.
• S'observa una tendència a connectar amb una certa tradició simbolista, amb una atenció fonamentalment estètica i formal, de vegades amb aspectes surrealistes.
• Manifestació més rupturista i herència d'una actitud més avantguardista, basada a potenciar noves possibilitats expressives i amb una marcada tendència experimental.

El nou llenguatge poètic explora la llengua col·loquial i busca expressivitat en l'oral.

Miquel Martí i Pol: Ressò Social i Compromís

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) s'inclou en el corrent que s'ha anomenat realisme històric o social, pel llenguatge directe, col·loquial i narratiu i pel compromís col·lectiu i l'actitud de denúncia. Però el realisme de Martí i Pol conviu en la seva obra poètica amb una constant reflexió sobre valors universals com l'amor, la mort i el destí. Tracta tots aquests valors en un llenguatge senzill, directe, pròxim i tendre, fet que explica el gran nombre de lectors.

A mitjan dècada del 70, l'obra de Martí i Pol comença a esdevenir veritablement popular. El poeta reacciona als embats amb una actitud vitalista (Estimada Marta (1978), aquesta obra li fa guanyar el reconeixement de la crítica i obté un gran ressò social).

Encara hem de fer esment d'una tercera dimensió, la d'un inequívoc compromís amb el país, amb les aspiracions compartides per molta gent d'edificar un poble lliure, just i solidari, una pàtria.

Ha estat un poeta estimat i àmpliament llegit. La seva obra, marcada pel compromís social i per la malaltia, ha transcendit, com passa poques vegades, l'àmbit dels llibres i els estudis, per esdevenir un patrimoni literari viscut dels seus innombrables lectors.