La poesia catalana post-realista: Simbolisme, intimitat i renovació

La crisi del realisme i l'emergència de noves veus poètiques

A finals dels 60, el realisme entra en crisi. En part, per la imminent transició democràtica, que obre noves expectatives a les reivindicacions polítiques i socials dels autors dels 60; i en part, perquè l'estètica realista dels 60 necessitava una renovació urgent. Apareix així una nova generació de poetes influïts pel simbolisme i el surrealisme.

Experimentació i introspecció

Aquests poetes experimenten amb el llenguatge, el qual conceben com a instrument d'indagació en la pròpia experiència i intimitat per a donar eixida al seu desassossec vital. Entre aquests destaquen: Francesc Parcerisas, Narcís Comadira, Joan Navarro i Marc Granell.

Característiques principals

En totes les obres d'aquest període apareixen característiques concretes:

• El trencament amb el realisme.
• L'actitud de l'autor és molt més lírica i intimista.
• Els poetes manifesten el món cultural a través de la intertextualitat i les referències a altres autors.
• Recreació sublimada del món prohibit de la infantesa i de la joventut viscudes.
• Actitud de revolta, erotisme i antidogmatisme.

A més, amb la renovació de l'entorn que s'estava produint, es va experimentar amb les possibilitats dels gèneres poètics i narratius. Tots ells amb un llenguatge molt elaborat, ric en imatges i de difícil interpretació.

Continuïtat en els 80 i 90

La poesia dels 80 i 90 presenta un cert continuisme. Els poetes elaboren una visió de la realitat des del "jo" a través de la suma de vivències personals. Al marge de tot això, prevalgué la pretensió de l'obra ben feta. Albert Roig, Guillem Guillem i Enric Sòria són alguns exemples.

Manuel de Pedrolo: Un autor prolífic i compromès

Manuel de Pedrolo és un dels autors més prolífics de la nostra literatura contemporània, amb incursions en gèneres molt diversos. Recorre al teatre de l'absurd per burlar el rigor de la censura. En les seues obres denuncia les situacions que limiten la llibertat i reflexiona sobre l'essència de la nostra espècie.

Temàtica i compromís

Manuel Pedrolo es preocupa per la condició de l'ésser humà en un sentit transcendent, però compromès amb un país i un moment molt concrets. Els temes dominants en la seua producció literària són la repressió sexual i política, la solitud, els conflictes socials i la visió d'un món futur.