Poesia Catalana de Postguerra: Tendències i Autors Clau (1940-1970s)

Aquest document descriu les tendències més rellevants de la poesia catalana en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70, un temps marcat per la repressió i la resiliència cultural.

Context Històric i Repressió Franquista

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola, els nostres escriptors hagueren de començar de zero, fent un esforç heroic per esquivar la censura del moment i mantenir viva la literatura catalana.

Etapes Clau del Franquisme i la Cultura

Es poden diferenciar diverses etapes clau durant el franquisme que van afectar directament la producció literària:

• En un primer moment, la repressió fou molt dura. La literatura catalana va patir una doble persecució: lingüística i literària. Milers de persones s'hagueren d'exiliar i moltes altres foren empresonades.
• Amb la derrota dels règims amics (com l'Alemanya nazi), Franco liberalitzà una mica el règim, com a estratègia per aparentar tolerància, tenint com a resultat la consolidació del règim dictatorial.
• La dècada dels seixanta, amb l'aparició del turisme, va comportar l'expansió d'aquella represa cultural i literària, tot i les limitacions imposades.

L'Exili i la Clandestinitat Literària

Els primers anys de la postguerra estigueren marcades per la por, la repressió i la clandestinitat. Els autors hagueren de triar entre l'exili i la resistència interna.

L'Exili dels Intel·lectuals Catalans

Entre la multitud que abandonà el país, hi havia els intel·lectuals i escriptors més significatius del moment. Els exiliats tenien dues destinacions principals: França i Hispanoamèrica.

Aquells que es quedaren a França van haver de patir una altra guerra i l'ocupació nazi, la qual cosa va fer que molts d'ells tornessin a Espanya i s'organitzessin amb la resistència clandestina. Els altres van continuar mantenint la dignitat cultural amb la seva obra des de l'estranger.

Poetes Exiliats Destacats

Entre els poetes exiliats més importants d'aquest període, podem destacar:

• Pere Quart (Joan Oliver i Sallarès): La seva obra poètica (però també dramàtica) explora la condició humana des del realisme, l'humanisme o la sàtira mordaç.
• Carles Riba: Fou, a més de poeta, un crític brillant i traductor dels clàssics i d'autors més contemporanis. Des de la seva posició intel·lectual, va exercir un mestratge entre altres escriptors, que hagué de ser necessàriament clandestí. Riba inicià amb les seves Elegies de Bierville un camí cap al seu jo més profund, cap als seus orígens. Mirà per saber quin era el camí personal i col·lectiu que calia seguir.

La Poesia en la Clandestinitat a Catalunya

Respecte als escriptors que van triar la clandestinitat i es quedaren al país, hagueren de renunciar a la presència pública. A pesar del silenci imposat, s'anaren refent llaços entre ells, que en testimoniaren la supervivència de la cultura catalana.

Així, s'organitzaven sessions clandestines de l'Institut d'Estudis Catalans en cases particulars; i tertúlies, lectures de poemes o representacions teatrals privades, mantenint viva la flama literària.

Poetes Clandestins Rellevants

La poesia es va continuar conreant en la clandestinitat. Dos dels poetes més rellevants foren:

• J.V. Foix: Elaborà una poètica que sintetitzava elements noucentistes i tècniques avantguardistes. La dialèctica entre la racionalitat i la irracionalitat són una constant en la seva producció.
• Gabriel Ferrater: Sintetitza en la seva obra (especialment a "Les dones i els dies") dos grans temes: les relacions humanes i el pas del temps. La seva poesia és, doncs, eminentment moral i feta a partir de la seva experiència vital.