Poesia catalana: Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu

Aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

Vicent Andrés Estellés és un poeta valencià que va viure a la postguerra. El concepte que tenia de poeta era el d'un home que connecta les paraules amb les classes humils; de fet, s'inclou en el corrent del realisme històric, on el poeta forma part de la col·lectivitat i és la veu que denuncia les injustícies i el patiment del poble. El poeta ens fa una valoració de la vida de la postguerra.

Pel que fa a les aportacions al gènere poètic, hem de destacar en primer lloc els tres components essencials de la llengua literària del poeta, ja que l'autor:

• Segueix la tradició clàssica.
• Empra la llengua normativa.
• Aporta una variant més col·loquial en altres obres.

També cal destacar el valor que tenen la 1a i 2a persona gramatical en els seus poemes:

• La 1a persona és el jo poètic, identificat amb el poema, però en altres ocasions es tracta del jo anònim que representa la col·lectivitat.
• La 2a persona és el «tu», que es tracta de la imatge reflectida del jo o de la persona estimada.

Finalment, hem de parlar dels diversos tons que es poden percebre a la seua poesia. Vicent A. empra un to irònic, crític, obscé i evocador, depenent del tema tractat. Els seus temes centrals són l'amor, la mort, el poble i el país (postguerra). Tots ells són temes que el preocupen i estan tractats amb un estil senzill i de realisme.

Característiques de la producció poètica de Salvador Espriu

Salvador Espriu va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1972. És, possiblement, el més internacional dels nostres escriptors; a més, va ser proposat més d'una vegada per al Premi Nobel. Va iniciar l'activitat literària com a narrador abans de la Guerra Civil.

En la postguerra, es va dedicar quasi exclusivament al conreu de la poesia, la qual va destacar pel simbolisme i les obres hermètiques. En aquesta època va intentar plasmar el seu estat d'ànim dominat per la tristesa del món que l'envoltava, per la memòria encara present de la mort i la devastació originades per la guerra.

La seua obra és molt extensa. Va conciliar una problemàtica espiritual, quasi metafísica, amb la problemàtica del seu poble, sotmès a la repressió política i al silenci. La seua obra es caracteritza tant per la depuració en la seua elaboració formal i l'ús abundant de figures retòriques, com per la seua projecció civil, on representa, amb singular força, l'època històrica on va viure l'autor.