Poesia cortesana a l'època d'August: adulació i formalisme

Abans d'August, els poetes no depenien del governant, sinó dels seus lectors. Per això eren lliures d'escriure el que volguessin. Ara, res no escapa a l'atenció del governant, ni tan sols la poesia. Qui vol publicar la seva obra i vol viure d'ella ha de sotmetre's a la ideologia del nou règim: l'adulació al nou senyor de Roma.

Aquest caràcter cortesà xoca amb la nostra sensibilitat artística. En essència, aquesta adulació mata la creativitat artística. Justament, menyspreem els poetes que es van sotmetre a Franco i el van adular. Per què, llavors, no extraiem aquest raonament de poetes cortesans d'August? Perquè, als ulls de l'opinió pública, August està rehabilitat i Franco no. Per a la història, August és un personatge ple de virtuts, mentre que Franco no. Virgili, Horaci i Ovidi van caure en aquesta adulació.

Un altre tret d'aquesta poesia és el seu formalisme. És una poesia exquisida en la forma, erudita, a costa de matar l'autèntic sentiment i emoció. Els models d'aquesta poesia són la literatura alexandrina. Autors com Teòcrit i Apol·loni de Rodes són poetes erudits que dominen l'art retòric i, en les seves composicions, és més important com es diu que què es diu (la forma per sobre del contingut). Són composicions molt carregades de recursos literaris, feixugues, barroques. Són poetes fills de l'erudició alexandrina.

El més important d'aquesta poesia no és allò que es diu, sinó com es diu. Està plena d'al·lusions mitològiques, té una forma molt barroca i no hi ha emoció. És una poesia que es fa ad maiorem gloriam principis: poesia cortesana. Se sacrifica el sentiment, però el poeta guanya en seguretat material perquè ja gaudeix d'ingressos fixos, ja que ha de ser fidel a l'emperador.

Ideològicament, són poetes addictes al poder, mai no el critiquen i hi són servils. Quan parlen de l'emperador, sempre és per elogiar-lo. Això xoca amb la nostra sensibilitat, perquè el poeta hauria de ser lliure d'elogiar qui volgués. L'única excepció és Horaci, qui va xocar amb el poder i va patir el pes de la indignació de l'emperador. El van exiliar.