La poesia lirica a l'antiga Grècia

POESIA LÍRICA

- S'anomena així perquè és un tipus de poesia que recitaven amb l'acompanyament d'un instrument, la lira.

- Va néixer durant el segle 7-6 a. C. En aquesta època hi va haver uns canvis polítics i socials que van influir en la poesia.

- Però d'aquesta època les obres es van perdre i aleshores només actualment tenim fragments de cançons copiades posteriorment.

- Aquest tipus de poesia expressa els sentiments d'amor, cap a la comunitat, però amb passió.

- La poesia lírica es classifica en tres tipus: Elegíaca, Mèlica, Iàmbica

Elegíaca

- La poesia elegíaca s'escriu en dístics elegíacs que són dos versos, un hexàmetre i un pentàmetre.

- En el seu origen tenia un caràcter fúnebre. Però després va passar a tenir temes com l'amor, la guerra o la moral.

- Soló i Tirteu (era un poeta espartà, la seva obra convidava els espartans a lluitar per la seva pàtria), però el més important era Soló.

- Soló va ser Arcont (governador) d'Atenes l'any 594 a. C. La seva poesia era didàctica i moralista per portar el poble cap a la prudència i la moderació.

Mèlica

- El seu nom indica que era una poesia per ser cantada, ja que el seu nom, ve de μελος, que vol dir cant i estava acompanyada per la lira. Es dividia en dos tipus: la monòdica (una única veu) i la coral (moltes veus).

Monòdica

- Els seus principals autors eren: Safo i Alceu.

- Safo era una poetessa (hi ha molt poques a l'antiga Roma i Grècia) que venia de família noble, i va dirigir una escola de noies a l'illa de Lesbos. En aquesta escola no solament donava classes sinó que també, segons la llegenda, tenia relacions amb les alumnes.

- El nom de Lesbos dóna nom a les Lesbianes actualment, ella va ser la primera lesbiana reconeguda de la història.

- Allà a l'escola hi van haver joves de famílies riques per aprendre música, poesia i cant, el tema de les seves poesies era l'amor pur.

- Un altre poeta, Anacreont, reflectia la vida d'un home alegre que bevia vi i tenia amor.

- Alceu expressava a la seva poesia la inquietud per les lluites polítiques de l'aristocràcia de la seva illa.

Coral

- El principal poeta d'aquesta lírica era Píndar 520 a. C.

- Presenta temes variats, però el tema més important de la seva poesia és el cant a la victòria a la guerra i als jocs atlètics.

- En uns poemes anomenats Epínicis i com el seu nom indica ve de les dues paraules ερι + νικη.

Iàmbica

- Aquest tipus de vers anomenat iambe presenta un vers llarg i un curt.

- El màxim representant d'aquesta poesia era Arquílor.

- La seva poesia era agressiva i satírica com indica als seus poemes.

- Presenta un escut contra la moral del moment.

AUTORS

Xenofont

- Historiador d'Atenes

- Va escriure una obra molt important: Història Grega, en la qual explica l'episodi final de la Guerra del Peloponès, on guanya Esparta que té el poder sobre Atenes.

Després d'una breu restauració de la democràcia va ser substituïda per la pujada al poder d'una ciutat grega, Tebes.

- Anàbasi que tracta sobre la expedició dels deu mil grecs contractats pel príncep persa Cir, per expulsar del tro de Pèrsia al seu germà.

Aleshores els soldats grecs es retiren i pateixen moltes penalitats, abans de tornar al territori grec.

- Xenofont va ser un autor polifacètic, com la política, la història, la filosofia, l'economia. En quant a la filosofia cal destacar les obres socràtiques, de qui va ser deixeble; Tot això es reflecteix en dues obres filosòfiques que eren: Apologia de Sòcrates i Memòries Socràtiques.

- Altres obres de Xenofont van ser Sobre l'Equitació, una altra Econòmic; una altra Educació de Cir.

Polibi

- Va néixer al 200 a C i va ser empresonat pels romans i portat a Roma on va estar 16 anys. Allà va conèixer els Escipions i va acompanyar un d'ells a Cartago.

- Polibi va escriure una obra anomenada Història en 40 llibres on s'explica la formació de Roma comparant-la amb la formació d'Atenes, de Creta o d'Esparta.

- Polibi veia la història com a pragmatisme, per això volia seleccionar les fonts dels historiadors anteriors i així va observar que la geografia era una eina per a la història, aquest historiador escrivia en un dialecte anomenat κοινη que era la llengua comuna a tots els pobles grecs.

Estrabó

- Era historiador i geògraf

- Va proporcionar informació sobre la península ibèrica al segle 1 a C i es basava en escriptors anteriors que havien viatjat a la península.

- Descriu la costa de Gibraltar, els paisatges de la Bètica (Andalusia), les costes de la Lusitània (Portugal i Galícia)

- I també de les illes del Mediterrani i de l'Atlàntic; i descriu aspectes antropològics.

HISTORIOGRAFIA

- Ve de ιστορια + γραφη (escriptura de la història) la paraula història en grec significava informació i narració dels fets que es dedueixen de la investigació personal.

- Els primers historiadors grecs van rebre el nom de logògrafs (que vol dir escriptors de logos/prosa). Aquests escrivien històries locals que aporten informació sobre les regions gregues i bàrbares del Mediterrani.

- El més conegut va ser Hecateu de Milet 500 a. C. però la història realment escrita comença amb Heròdot d'Halicarnàs al 490 a. C. i es considera el pare de la història.

- Va viatjar molt pel món grec i per Egipte la seva obra s'anomena Història i ens dona informació de guerres mèdiques entre els grecs i els perses.

- El seu llibre Història està dividit en 9 parts i ens permet veure la influència de les muses en els escriptors d'història i cada llibre rebia el nom d'una d'elles.

- Ens ofereix una prosa senzilla amb formes arcaiques i poètiques.