Poesia Llatina Imperial: Lucà i Horaci

Època Imperial

Marc Anneu Lucà

D'aquesta època destaca sobretot Marc Anneu Lucà. Només es conserva la seva obra Farsàlia, un poema èpic dividit en 10 llibres que explica la guerra civil entre Cèsar i Pompeu de forma cronològica. La va deixar inacabada a causa de la seva sobtada mort. Lucà és un historiador en vers amb gran capacitat poètica. La seva obra és plena de figures retòriques i sintàctiques. S'hi veu clarament la influència de Virgili.

La Poesia Lírica: Quint Horaci Flac

Per ordre cronològic, aquestes són les seves creacions:

I. Epodes o Iambi (gènere líric)

Escrits entre els anys 41 i 30 aC. Estan formats per 17 poemes curts, de to violent i sarcàstic, de temes diversos. Sens dubte, el més conegut és l'epode número 2, de tema bucòlic i conegut com el Beatus Ille, on canta les delícies de la vida al camp davant de les complicacions de la vida urbana i dels negocis.

II. Sàtires o Sermones (gènere satíric)

Formades per 2 llibres que contenen 18 poemes. El to satíric es relaxa i apareix un to més filosòfic.

III. Odes o Carmina (gènere líric)

Són un total de 103 poemes agrupats en 4 llibres. Els temes són molt diversos: polític-nacional on defensa les idees de l'emperador August, elogi de la vida serena, l'aurea mediocritas com l'única solució per frenar les ambicions, religió, l'orgull de ser poeta, ètica, moral, erotisme, l'alegria dels banquets... De totes les odes, la més famosa és la número 11 del llibre primer d'on s'ha extret el famós tòpic del Carpe Diem, la conveniència de viure el moment, gaudint de la vida, però d'una manera assenyada i tranquil·la.

IV. Epístoles o Cartes (gènere epistolar)

Són cartes adreçades a amics, especialment a Mecenes, on continua reflexionant sobre la manera de tenir una vida feliç. La més famosa és la tercera, anomenada Epístola ad Pisones o Ars Poetica, on explica com ha de ser una bona composició poètica.

També va escriure el Carmen Saeculare amb motiu de la celebració dels Jocs Seculars i que havia de ser cantat per un cor de nois i noies. Aquests jocs tenien lloc cada 100 anys. Aquest poema havia de servir per celebrar la pau i prosperitat d'una nova època representada per l'emperador August.

Tòpics: El temps passa inexorablement (Tempus Fugit).