Poesia medieval catalana: amor no correspost i formes poètiques

Poesia medieval catalana: resum i formes

Cerverí de Girona — «Si mai he estat pensatiu i confós»

Gènere: Cançó.

• Estructura: Copla de 7 versos.
• Mètrica i rima: Rima masculina, consonant.
• Tema: La demanda a un amor no correspost.

Ramon Llull — «Cant de Ramon»

Gènere i tema: Cançó; el descontentament per no haver estat entès (escriure obres, fundar escoles, difondre el cristianisme).

• Estructura: 6 coples.
• Mètrica i rima: Rima masculina, predomini de la consonant.
• Desenvolupament per coples:
  1. 1a copla: Li apareix Jesús i decideix abandonar-ho tot per difondre el seu pensament.
  2. 2a copla: Tristesa per no haver estat entès.
  3. 3a copla: (esmentada, sense text detallat en l'original).
  4. 4a copla: Li ha vingut la inspiració.
  5. 5a copla: Intenta difondre el cristianisme entre els jueus; però ha fracassat en l'intent.
  6. 6a copla: Ningú li ha fet cas i ja està vell.

Ausiàs March — «Colguen les gents ab alegria festes»

Context: s. XV.

• Estructura: Coples de 8 versos (octava).
• Senyal: «lliri entre cards»; defensa de l'amor espiritual.
• Tema: Queixa d'amor no correspost per la dona.
• Desenvolupament per coples:
  1. 1a copla: Contraposició entre l'amor (se sent més proper a les ànimes infernals).
  2. 2a copla: Ja és un home mort: no és estimat com ell volia.
  3. 3a copla: Se sent igual que Tisió, personatge mitològic.
  4. 4a copla: Se sent incomprès.
  5. 5a copla: Demana que almenys ella plori quan ell mori.
  6. 6a copla: Tornada / senyal: prefereix morir per amor.

Jordi de Sant Jordi — «Sota el front la vostra imatge»

• Estructura: Coples de 8 versos (octaves; decasíl·lab amb cesura a la 4a síl·laba).
• Tema: Compara l'amor amb l'ofici de cavaller.
• Tòpic: descriptio puellae — dama grassa amb el cabell negre.
• Tornada / senyal: El seu rubí: la primera de les que viu a la terra (referint-se a la dama).

Joan Roís de Corella — «La balada de la garsa i l'esmelta»

• Gènere: Balada.
• Tema: Queixa per l'amor no correspost.
• Mètrica: 3 coples de 5 versos amb combinació d'octosíl·labs i tetrasil·labs.
• Copla final: Copla de 10 versos, decasíl·labs, rima femenina consonant.
• Estructura: 2 parts: en prosa i copla.

Francesc Vicent García — «D'una hermosa dama»

Context: s. XVII.

• Lloc: El sector de Vallfogona.
• Gènere i estructura: Sonet format per 2 quartets i 2 tercets — dues parts.
• Temàtica i estil: Escriu tant composicions satíriques com serioses.
• Mètrica i rima: Decasíl·lab amb alternança de rima consonant i assonant femenina.
• Contingut dels quartets i tercets:
  1. 2 quartets: Es troba al carrer; mira des del terrat una noia amb els cabells negres i s'enamora.
  2. 2 tercets: Reflecteix i contempla aquest contrast.
• Descriptio puellae: Dama grassa amb el cabell negre.

Observacions finals: Aquest recull posa en relleu motifs recurrents de la tradició poètica catalana: la queixa amorosa, la descriptio puellae, l'ús de formes fixes com la copla, l'octava i el sonet, i la intersecció entre devoció religiosa i amor cortesà. La correcta identificació de mètrica i rima ajuda a comprendre la intenció expressiva de cada autor i la seva ubicació cronològica dins la tradició literària.