La Poesia Modernista: L'Escola Mallorquina i els seus Poetes

La Poesia Modernista

L'Escola Mallorquina: Característiques i Estil

L'Escola Mallorquina presenta qualitats literàries ben divergents del model poètic maragallià de la paraula viva. Els poetes mallorquins creen una poesia apropada al retoricisme parnassià, a la inspiració de l'Humanisme clàssic i a un mediterranisme que els apropava a la literatura romàntica italiana i francesa. Les seves constants són la contenció emotiva i el domini formal.

• Bellesa i puresa de la llengua
• Perfecció formal
• Serenitat, contenció i equilibri en l'expressió de sentiments
• Interès per la natura, amb el paisatge com a tema principal
• Base d'humanisme clàssic i mediterrani
• Models literaris de procedència italiana (Leopardi, Carducci, D'Annunzio) o francesa (Victor Hugo)

Poetes Destacats de l'Escola Mallorquina

Entre els membres més destacats de l'Escola Mallorquina trobem:

• Miquel dels Sants Oliver
• Maria Antònia Salvà
• Gabriel Alomar

Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Estudia Dret a Barcelona i Madrid, però el seu interès principal era la poesia i el dibuix. A Barcelona, coneix personatges del cercle literari de la Renaixença. Als 21 anys, escriu un poema d'inspiració romàntica titulat El pi de Formentor. El 1880, estudia la carrera eclesiàstica, i n'extreu dues influències d'Itàlia: el món clàssic llatí i grec, i la literatura romàntica italiana.

En ser sacerdot, accentua el contingut dels clàssics i el cànon retòric. En el poema D'Horacianes, introdueix formes clàssiques i la noblesa de la llengua llatina al català. També publica obres com Tradicions i fantasies. El seu darrer llibre va ser Visions de Palestina, i posteriorment es va dedicar exclusivament a la professió eclesiàstica.

Joan Alcover (1854-1926)

Estudia Dret a Barcelona i torna a Mallorca, on exerceix d'advocat i guanya les oposicions a magistrat. També intervé en política en el Partit Conservador i va ser regidor de l'Ajuntament de Palma, diputat provincial i a les Corts. Decebut, es desentén de la política. La seva vida tràgica el va portar a escriure poemes amb gran claredat i un caràcter dramàtic. Va escriure poemes en castellà com Poesías. Va dotar la llengua catalana de dignitat poètica (versos plens d'humanitat, sinceritat adolorida i perfecció formal). El dolor el va portar a una expressió poètica sincera, que només podia plasmar en català. El seu primer llibre de poemes en català és Cap al tard.

Estava molt interessat en la cultura i la literatura, i per això cada diumenge organitzava tertúlies a casa seva amb personatges destacats de Mallorca, i acollia intel·lectuals catalans. El 1900, va fer conferències i discursos on defensava l'ús literari del català.

Defensava la llengua com a patrimoni de tots i un art obert i d'abast popular. En la seva poesia trobem una llengua clara i intel·ligible. Utilitzava les formes retòriques més corrents, només aquelles que el poema necessitava, i per això la seva poesia tenia una naturalitat que s'assimilava a l'expressió de la parla quotidiana.