Poesia i Prosa del Modernisme i Noucentisme

Miquel Costa i Llobera

Nascut el 1854. La seva obra poètica es divideix en tres períodes:

• Romàntic: Poesies (1885)
• Clàssic: Horacianes (1906)
• Religiós: Visions de Palestina (1908)

Lo pi de Formentor

• 8 estrofes de 4 versos alexandrins i un cinquè hexasíl·lab.
• Rima: 12A 12B 12A 12A 6B.
• Compenetració progressiva que converteix el pi en símbol i ideal cap a la perfecció.
• El jo poètic personifica un element de la naturalesa, el pi.

Estructura:

1a Part:

• 1a Estrofa: el jo poètic declara el seu amor i la seva admiració pel pi.
• 2a Estrofa: el jo poètic canta les virtuts que atribueix al pi.
• 3a Estrofa: en relació amb allò terrenal.

2a Part:

• 4a, 5a i 6a estrofes: el jo poètic relaciona el pi amb la divinitat.
• 4a Estrofa: el jo poètic diu que tanta perfecció i fortalesa no poden ser humanes i apunta que han de provenir de la divinitat.
• 5a Estrofa: equipara el pi amb el geni creador que tot ho domina.

3a Part:

• 7a i 8a estrofes: el pi es converteix en:
  • a) un confident
  • b) un exemple perfecte a seguir pel poeta.

El jo poètic admira el pi i exalta la seva ànima a imitar-lo en el camí d'assolir la puresa i la plenitud vital i creadora.

Modernisme narratiu

Solitud

Caterina Albert i Paradís (Víctor Català). Obra publicada per entregues a la revista Joventut entre 1904 i 1905. L'obra gira a l'entorn del drama de la protagonista, la Mila, casada amb un home sense cap voluntat i que es troba sola fent d'ermitana enmig d'una naturalesa que li és hostil. Només el personatge del pastor Gaietà la farà reconciliar-se amb el paisatge que l'envolta; però la Mila acaba abandonant l'ermita i el marit.

La novel·la està escrita en un llenguatge entre ruralista i barroc.

Joan Maragall

Oda a Espanya

Poema datat el 1898, any en què es perden les colònies espanyoles a Cuba i les Filipines. A partir del pretext de l'absurditat de la guerra, on moren tants joves innocents, suposa una crítica al tancament ideològic d'Espanya. La crítica es centra en dos aspectes: el patriotisme anacrònic i la intransigència lingüística.

Estructura:

Vuit estrofes de cinc versos, menys la primera i la quarta, que són de sis. Els versos són octosíl·labs amb cesura o bé tetrasíl·labs, amb excepcions: els versos 29, 34, 37, 39 i 41 són decasíl·labs, i el 32 és hexasíl·lab -amb la cesura marcada pel guionet- i el tetrasíl·lab.

El llenguatge és viu i directe, característica ben coherent amb el to admonitori del poema. Perquè el jo poètic s'adreça a Espanya, personificant-la i amonestant-la. La primera i l'última estrofa se centren en la qüestió lingüística, mentre que totes les altres parlen del desastre de la guerra i, la segona, del patriotisme espanyol en general i les seves nostàlgies. Per la seva banda, l'última estrofa enllaça amb la primera, en tornar a la referència explícita a Espanya i en reprendre la qüestió lingüística. El contundent "Adéu, Espanya!" amb què es tanca el poema es pot interpretar en clau separatista.

Joan Puig i Ferreter

Aigües encantades (Teatre)

• 3 actes
• Centra la superstició enfront de la solució científica:
  • Enginyer (Foraster)
  • Pere Amat (terratinent)
  • Vergés
• Psicologia dels personatges
• Sequera, missa (per demanar que plogui), "aigua sagrada"
• Drama familiar, condicions de vida de les dones
• Al·legat contra la violència cega de l'obscurantisme
• To regeneracionista (teatre social)