Poesia i Teatre Català de Postguerra: Autors i Tendències Clau

La Poesia de Postguerra a Catalunya

Durant els anys 40 de la postguerra, el gènere més conreat va ser la poesia. Moltes vegades, els poemes servien per denunciar la repressió política i cultural sota el règim franquista i, si es publicava alguna cosa, es feia de forma clandestina. L'objectiu dels poetes era arribar a un públic molt ampli i, per tant, escrivien amb un estil directe i amb algun toc d'humor i ironia. Alguns dels autors més importants de la poesia de postguerra són Pere Quart i Salvador Espriu. Tots dos conreaven el gènere del realisme històric.

Pere Quart (Joan Oliver)

Pere Quart és el pseudònim que utilitzava Joan Oliver per signar les seves obres. Tot i ser fill d'una important família d'industrials, de ben jove ja va sentir passió per les lletres. Es va llicenciar en Dret i va treballar com a periodista en diversos diaris. Després de la Guerra Civil, es va haver d'exiliar. Durant l'exili, va continuar escrivint en català i sempre fou un home molt compromès amb la cultura catalana. Fins i tot, quan va tornar a Catalunya l'any 1948, va ser tancat a la presó. Després va reprendre l'activitat literària, per la qual va rebre diversos premis, i finalment va morir l'any 1986. A part de poesia, va escriure teatre i narrativa. Les característiques principals de la seva obra són:

• Ús de l'humor i la ironia.
• Tracta sovint les vivències quotidianes.

Algunes de les seves obres més importants són: Bestiari, Terra de naufragis i Vacances pagades.

Salvador Espriu: Mite i Pessimisme

Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 1913, tot i que és conegut sobretot per la seva llarga estada a Barcelona i Arenys de Mar. La seva obra poètica és única i molt important en el conjunt de la poesia catalana del segle XX per diferents motius:

• Originalitat del seu estil.
• Riquesa temàtica (escrivia sobre temes molt diversos; molts dels seus poemes parlen de la mort i la visió pessimista de la vida).

Algunes de les seves obres més importants són: La pell de brau i El caminant i el mur. És molt important relacionar la figura de Salvador Espriu amb Arenys de Mar, el poble de la seva infantesa que ell mateix va convertir en un mite.

Gabriel Ferrater: Poesia de l'Experiència

Fill de Reus i d'una família benestant, Gabriel Ferrater és un poeta realista. La diferència respecte a Pere Quart i Salvador Espriu és que la seva poesia està estretament lligada a l'experiència quotidiana, no al compromís polític ni social. Els temes més utilitzats per aquest autor són: l'amor i el pas del temps. La seva obra poètica més important es titula: La dona i els dies.

El Teatre Català de Postguerra: Tendències

A banda de Josep Maria de Sagarra, durant la postguerra van aparèixer diverses tendències teatrals, tals com:

• El Teatre de Compromís

  Els seus màxims representants són Joan Oliver i Salvador Espriu. El primer fa una crítica dels costums de la burgesia i els seus valors. Les seves obres més importants són: Allò que tal vegada s'esdevingué i La fam. En canvi, Salvador Espriu fa un teatre construït a partir dels mites clàssics (Roma i Grècia) o de la Bíblia. A través de les seves obres, denuncia d'una manera simbòlica la Guerra Civil i la Catalunya de postguerra. Les seves obres més importants són: Antígona i Primera història d'Esther.

• Teatre d'Avantguarda

  El seu màxim representant és Joan Brossa, i és un teatre basat en la posada en escena de la poesia.

• Teatre de l'Absurd

  El seu màxim representant és Manuel de Pedrolo. Els protagonistes d'aquest teatre són personatges sense profunditat psicològica i amb poca acció.