Poesia Trobadoresca: Amor Cortès, Estils i Llegat Català

La Poesia dels Trobadors: Origen i Característiques

La poesia trobadoresca va ser la primera gran expressió literària en una llengua romànica. A diferència del llatí, que era la llengua de cultura constant al llarg de tota l’edat mitjana, les diferents llengües romàniques van adquirir un paper destacat en la prosa, especialment en el cas de la llengua catalana. La història literària distingeix entre els poetes que escrivien en llatí i els trobadors, que escrivien en occità i que també componien la música dels seus poemes.

Característiques Principals de la Poesia Trobadoresca:

• És una poesia culta: Textos molt elaborats tant des del punt de vista mètric com retòric.
• És una poesia lírica: Expressa els sentiments de l’autor, referida a l’amor, però també a la mort o a la religió.
• És una poesia escrita en llengua occitana: Llengua literària comuna acceptada també pels trobadors catalans i del nord d’Itàlia. Per això, la història de la literatura catalana s’obre amb uns autors que escrivien en una llengua diferent del català.

La lírica trobadoresca es va iniciar amb Guilhem de Peitieu i va viure el seu període clàssic entre els segles XII i XIII.

L'Amor Cortès: Conceptes i Personatges Clau

La temàtica bàsica de la poesia dels trobadors és l’amor cortès, és a dir, un sentiment amorós refinat com escau a l’ambient de la cort. Els personatges que el protagonitzen són:

• El trobador (anomenat hom, que significa “vassall”).
• La dama noble (anomenada midons, que vol dir “senyora”).
• El seu marit (gilós, “gelós”), advertit de la relació dels dos primers.

Els sentiments amorosos ennoblíen el trobador i l’omplien de valors com la gentilesa, la cortesia o la humilitat. En oposició amb el matrimoni medieval convencional, entès com un pacte d’interessos, l’amor adulteri dels trobadors és una aposta pels sentiments refinats, perquè en la seva relació amb la dama, el trobador experimenta un procés de perfeccionament personal que el porta de l’estadi de suplicant a l’experiència amorosa plena, passant per tota una gamma de sentiments.

Estils i Gèneres Trobadorescos

Es distingien tres estils segons l'ús del llenguatge i el grau d'utilització de recursos retòrics, orientats prioritàriament a un treball del significat o més aviat formal:

• El trobar leu: És un estil poètic que busca la senzillesa expressiva per emocionar l’auditori d’una manera directa.
• El trobar clus: Es caracteritza per l’hermetisme en el sentit donat a les paraules.
• El trobar ric: Orienta l’elaboració literària cap a la forma de les paraules, donada la seva bellesa sonora.

Gèneres Trobadorescos Destacats:

Pel que fa als gèneres, destaquen:

• La cançó
• La dansa i la balada
• L’alba
• La pastorel·la
• La tençó i el partiment
• El sirventès
• El plany

Els Trobadors Catalans: Evolució i Context

Poetes dels Segles XIV i XV

Aquesta època presenta dues diferències cabdals respecte a l’època clàssica dels trobadors, que es pot considerar trencada amb la desaparició de Cerverí de Girona a finals del segle XIII: la desintegració de l’espai literari compartit amb les corts occitanes i, paral·lelament, la catalanització progressiva de l’occità usat com a llengua pròpia de la lírica. Els principals poetes s’agrupen en dos moments successius: el darrer terç del segle XIV i els anys de canvi al segle XV.

El Darrer Terç del Segle XIV

El model poètic cortès és el predominant durant tot el segle XIV, com es demostra en els textos conservats en el Cançoneret de Ripoll i en el seguiment de la iniciativa dels burgesos de Tolosa per part de Joan I. La poesia està vinculada a la cort reial, amb l'occità com a llengua d’expressió, i influïda per la poesia francesa.