Poesia Trobadoresca: Amor Cortès, Estils i Trobadors Catalans

Razós: Narracions Breus de la Vida dels Trobadors

Les Razós són breus narracions de la vida dels trobadors que, a finals del segle XII, els compiladors van afegir al conjunt de les poesies. Solen partir d'una anècdota coneguda, fictícia o extreta directament dels versos, i construeixen una història que funciona com a introducció o marc de la lectura dels poemes. Arriben a actuar com a prototips de novel·la. Un dels casos més coneguts és la vida de Guillem de Cabestany.

L'Amor Cortès: Codi Estètic i Relació Trobadoresca

L'amor cortès és exposat amb un codi estètic que expressa els matisos d'una relació amorosa entre el trobador (hom) i la dama (midons), que solia ser casada, a la qual ret vassallatge i serveix cegament. La presència del marit (gilós) i dels acusadors (lausangiers) planteja una amenaça pels amants i crea situacions de tensió. Nombrosos poemes trobadorescos il·lustren això.

La Poètica Trobadoresca: Rigor Mètric i Estils

La lírica trobadoresca planteja un gran rigor en les formes mètriques i compositives.

Estils de la Poètica Trobadoresca

• Trobar ric: Es fonamenta en el domini formal i l'originalitat de les imatges.
• Trobar clus: Basat en la riquesa i la profunditat dels conceptes. Sol presentar una problemàtica moral molt acusada i usa figures conceptuals com l'al·legoria.
• Trobar lleu: De tema lleuger, directe i emotiu, imita les formes populars i busca un públic ampli.

Gèneres Trobadorescos Principals

• Cançó: Gènere propi de l'expressió amorosa trobadoresca en què el poeta lloa i idealitza la dama segons la casuística de l'amor cortès.
• Sirventès: Poesia moralitzadora, d'atac personal o de propaganda ideològica.
• Plany: Composició destinada a lloar un gran personatge mort.
• Pastorel·la: Diàleg entre una camperola i un noble.
• Alba: Canta el desvetllament dels amants que s'han de separar després d'haver passat la nit junts.
• Altres gèneres com: el debat poètic, la dansa, la balada...

El trobador més polèmic va ser Guillem de Berguedà.

Trobadors Catalans Destacats: Segles XII i XIII

Durant els segles XII i XIII, es va donar un bilingüisme literari: l'occità per a la lírica i el català per a la prosa. Entre els trobadors que no tenien per llengua materna l'occità, destaquen:

• Guillem de Berguedà: Autor de nombrosos sirventesos.
• Ramon Vidal de Besalú: Trobador i joglar, autor d'obres de to molt divers (poesies líriques i narracions llargues en vers), i del tractat en prosa Les Razós de Trobar.
• Cerverí de Girona: Va viure l'última època del món trobadoresc, però la seva obra és tan variada i original que la seva influència és clara en la Commedia de Dante Alighieri i, per descomptat, en el nostre Ausiàs March.

Entre les trobairitz (dones trobadores), cal esmentar Beatriu de Dia.