Poesia Trobadoresca a Catalunya: Orígens, Gèneres i Figures Clau

Poesia Trobadoresca: Del Llatí al Català

La transició del llatí al català va estar influenciada per diversos factors clau:

• La influència de les llengües preromanes o substrat: Aquestes deixaren lèxic i habilitats fonètiques com la palatalització de la 'l' inicial o la conservació del grup consonàntic.
• La intensitat de la romanització: Va ser forta a les comarques costaneres i més feble cap a l'interior.
• La influència del superstrat: Format per les llengües dels pobles invasors, que afavorí l'evolució. El superstrat germànic va influir en diferents camps semàntics.
• L'adstrat: Influències en paraules i maneres de construir les frases, fruit del contacte amb altres llengües.

Lírica Popular Catalana

De contingut divers, es transmetia exclusivament per via oral, fet que n'ha dificultat l'estudi. Es conreava a les capes socials més senzilles i per això només era en llengua catalana.

Lírica Culta i Model Trobadoresc

Seguia el model trobadoresc originari d'Occitània, el qual reflectia la mentalitat feudal per mitjà de dos temes cabdals: l'amor i la guerra. La lírica trobadoresca dels territoris catalans era feta en llengua occitana o provençal.

L'Occità: Una Llengua de Prestigi

Les causes per les quals l'occità va ser adoptat en els territoris catalans són:

• Èxit de la poesia trobadoresca: La poesia trobadoresca va assolir un gran èxit arreu d'Europa occidental i fins i tot a Palestina, on els croats havien fundat els anomenats estats llatins.
• Proximitat geogràfica i relacions: La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre Occitània i els comtats catalans. Aquest fort lligam es va trencar arran de la croada contra els càtars o albigesos, en què França va derrotar l'exèrcit del rei Pere I el Catòlic en la batalla de Muret (1213) i es va annexionar Occitània.
• Similitud lingüística: La similitud de les llengües catalana i occitana va afavorir l'ús d'aquesta darrera per part dels trobadors catalans.

La Poesia Feudal Romànica

Es tractava de la primera mostra de poesia culta en llengua romànica i de temàtica profana: parlava de l'amor, de la guerra, de les alegries i de les tristeses de les persones d'aquella època.

La Poesia Cortesa i l'Amor Feudal

És el terme amb què es designa la ideologia amorosa característica de la poesia trobadoresca. El trobador trasllada al terreny amorós les relacions de vassallatge que regulaven el feudalisme: l'amant esdevenia un hom (vassall) de la dama midons, que havia de ser noble i estar casada. Altres personatges són el Gelós (és el marit de la dama quan no acceptava la cortesia entre la seva esposa i el trobador) i els lauzengiers (són els aduladors o espies que s'interposen entre els dos amants fent saber al marit l'existència del joc galant).

Trobadors i Joglars: Rols i Funcions

• Trobadors: Autors de poemes musicals en llengua occitana. Podien ser de classe alta o baixa. En el segon cas, esdevenien professionals i vivien d'aquest art. Per als trobadors nobles, en canvi, trobar era un esplai, un complement per a la seva personalitat.
• Joglars: Recitaven en públic els poemes compostos pels trobadors. Eren de classe social baixa i s'hi dedicaven professionalment. Els joglars també ballaven, feien jocs malabars o menaven animals domèstics. Els especialitzats en la recitació de poesia trobadoresca s'anomenen joglars lírics i estaven al servei d'un o diversos trobadors. Els joglars èpics recitaven els cantars de gesta.

Subgèneres de la Poesia Amorosa

• Cançó: Gènere poètic de llenguatge subtil i connotatiu, que lloa una dama seguint les pautes de l'amor cortès. Cada cançó requereix una melodia pròpia, adient amb els sentiments del trobador.
• Pastorel·la: Representa el diàleg entre un cavaller i una pastora a qui intenta enamorar.
• Alba: Canta l'arribada del dia i la tristesa dels enamorats que, després de passar la nit plegats, s'han de separar perquè no els descobreixen.

Poesia Bèl·lica i d'Atac Personal

L'altre eix poètic és representat pel sirventès, un gènere poètic que difon fets. N'hi ha molts tipus:

• Moralitzadors: Es critiquen els mals costums i es donen consells.
• Personalitzats: Adreçats a una persona, odiada o estimada pel trobador o senyor.
• Literaris: Reflexions sobre aspectes poètics.
• Sociopolítics: Defenses o atacs a l'actitud d'un país o d'un senyor.

Altres Temes Trobadorescos

• Plany: Composició en què el trobador lamenta la mort d'algun personatge.
• Tençó: Debat o discussió entre dos trobadors que defensen opinions diferents.

Principals Trobadors Catalans

• Berenguer de Palol
• Rei Alfons I
• Guillem de Berguedà
• Ramon Vidal de Besalú
• Guillem de Cabestany
• Cerverí de Girona