La Poesia Trobadoresca i la seva Evolució en la Literatura Catalana

Poesia Trobadoresca: Orígens i Evolució

Al segle XII, a Catalunya, apareix la primera mostra de lírica culta en llengua romànica: la poesia trobadoresca.

El Provençal: La Llengua de la Poesia Trobadoresca

Aquesta poesia no va ser conreada en català, sinó en llengua provençal o occitana fins al segle XV. Les causes que el provençal fos adoptat en els territoris catalans van ser:

• El gran èxit i prestigi que va assolir la poesia trobadoresca arreu de l'Europa occidental.
• La proximitat geogràfica va afavorir les relacions polítiques, culturals i econòmiques entre Occitània i els regnes catalans.
• La similitud de les llengües catalana i occitana va afavorir l'ús de l'occità per part dels trobadors catalans.

Una Poesia Feudal i els seus Ideals

Occitània era un territori format per senyories independents, amb una mateixa llengua, l'occità, i una mateixa organització política i social: el feudalisme. La poesia era culta i de temàtica profana, abordant l'amor, la guerra, les alegries i les tristeses de la gent de l'època. Reflectia els ideals de la societat feudal: l'amor i la guerra.

L'Amor Cortès: Ideologia i Rols

L'amor cortès era una ideologia amorosa en què l'amant esdevenia un hom (vassall) de la dama que estimava, anomenada midons, que era noble i casada.

• Senyor (la dama): Situació social superior al vassall. Midons era un ésser excel·lent, bona i poderosa, casada i amb dret jurídic.
• Vassall (l'amant): Jurava fidelitat al seu senyor i depenia dels seus favors. Adoptava una actitud suplicant cap a la dama.

Personatges de l'Amor Cortès

• Gelós: Marit de la dama.
• Lausengiers, maldients: Espies.
• Fenhedor: Tímid enamorat.
• Pregador: L'enamorat que ja ha declarat el seu amor.
• Senhal: Pseudònim de la dama.
• Entenedor: L'enamorat que ha estat acceptat.
• Drutz: L'amant que ha aconseguit la consumació de l'amor.

Trobadors i Joglars: Rols i Funcions

El Trobador

El trobador era l'autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia ser de classe alta o baixa. En el segon cas, eren professionals que vivien d'aquest art. Els trobadors nobles componien per plaer; per a ells, trobar era un esplai (com Guillem de Peitieu).

El Joglar

El joglar recitava en públic els poemes fets pels trobadors. Era de classe baixa i s'hi dedicava professionalment. També ballaven. Els que recitaven poesia trobadoresca eren els joglars lírics, mentre que els que recitaven cants de gesta eren els joglars èpics.

Estils de l'Art de Trobar

L'art de trobar tenia tres estils diferents:

• Trobar leu: Sencilla i a l'abast de l'auditori.
• Trobar clus: Expressió tancada, difícil d'entendre.
• Trobar ric: Expressió refinada.

L'objectiu del joglar era aconseguir un efecte estètic; no pretenia ser original a l'hora d'explicar les pròpies experiències.

Temes i Subgèneres de la Lírica Trobadoresca

• Cançó: Gènere poètic de llenguatge subtil i connotat que lloa una dama seguint les pautes de l'amor cortès.
• Pastorel·la: Diàleg entre un cavaller i una pastora a qui intenta enamorar.
• Alba: Canta l'arribada del dia i la tristesa dels enamorats que s'han de separar després de passar la nit junts d'amagat perquè no els descobreixin.
• Poesia bèl·lica: Representada pels sirventesos.

Altres temes:

• Plany: Composició en què el trobador lamenta la mort d'algú.
• Tençó: Debat entre dos trobadors.

La Lírica Catalana: Dels Trobadors a Ausiàs Marc

Jordi de Sant Jordi

Poeta valencià que segueix tòpics trobadorescos, però denota sinceritat i trenca amb la rigidesa de la poesia cortesana.

Poema Estramps (sense rima)

• Tema: Tòpics trobadorescos (la mort per l'amor).
• Forma: Ús de versos estramps.
• Llengua: Provençal.

La nostàlgia és la característica més original d'ell, i es manifesta en el poema: Presoner.

Ausiàs Marc: El Trencament amb la Tradició Trobadoresca

Nascut a Gandia (la Safor) entre 1394 i 1459 a València. Als 28 anys, deixa les armes i es dedica a administrar les seves possessions. Llavors, el rei l'anomena "Falconer Major". Es va casar dues vegades: amb Isabel Martorell i, després, amb Joana Escorna. No va tenir descendència.

Poesia Innovadora

La seva poesia significa el trencament amb la lírica trobadoresca. És autor de 128 poemes. La seva obra gira entorn de tres temes principals:

1. L'amor i la relació amb la dona.
2. La moralitat i l'espiritualitat.
3. La mort.

• Temàtica: Ofereix una imatge més humana i real de la dona, havent superat el concepte poètic d'amor cortès.
• Estil: Abandona els tòpics trobadorescos i opta per un llenguatge ple d'imatges de la vida quotidiana.
• Llengua: Català molt pur amb molt pocs provençalismes. És el primer poeta que substitueix el provençal.

Ausiàs Marc transmet els seus estats anímics amb sinceritat, per això prefereix la força de les imatges. Un altre tret de la seva poesia és l'individualisme, amb el qual referma la sensació d'intimisme.

Jaume Roig: La Misogínia Literària

Nascut a València a principis del segle XV. La seva obra més destacada és Espill (també conegut com a Llibre de consells o Llibre de les dones), una obra representativa de la misogínia literària i un al·legat contra les dones. Pretén demostrar el caràcter roí de la dona i narra en primera persona (en 1600 versos) un seguit de circumstàncies que acaben sent consells morals.

L'Espill és una caricatura despietada contra les dones. El protagonista no pertany a un estament benestant o religiós, sinó a una classe social baixa, i ha de treballar per tenir el que vol, pretenent un ideal burgès.

Al llarg de la novel·la, es recorden els diversos matrimonis que va tenir amb dones falses i dolentes, fins que Salomó se li apareix i li diu que no es torni a casar. L'obra té tòpics misògins; només se'n salven la Mare de Déu i l'esposa de Jaume Roig.