La Poesia Trobadoresca: Orígens, Gèneres i Amor Cortès

Orígens i Característiques de la Poesia Trobadoresca

La poesia trobadoresca neix a Occitània, territori de la llengua d’oc, en contrast amb la llengua d’oïl de França. És una poesia innovadora perquè utilitza la llengua vulgar, és lírica i té un autor conegut. Introdueix una nova visió de l’amor cortès i adquireix un ressò extraterritorial gràcies a una koiné literària de prestigi.

L'Amor Cortès i el Sistema Feudal

És una poesia vinculada a la cort feudal, creada i difosa dins l’ambient de la noblesa. S’hi relaciona un codi ètic que també apareix en obres com el romanç de Tristany i Isolda, on l’heroi posseeix educació i qualitats humanes. L’amor cortès es concep com un amor pur i refinat (fin’amors), que purifica la passió, en oposició al foll'amor, que és carnal i groller.

Aquesta poesia reflecteix una feudalització de l’amor, on la dama pot aparèixer com una "bella dama sense pietat". La relació amorosa adopta estructures i lèxic del feudalisme: igual que hi ha un pacte de vassallatge entre senyor feudal i vassall, en l’amor cortès el trobador actua com un vassall amorós al servei de la seva dama (midons), a qui mostra humilitat, fidelitat, obediència i servei.

Els Protagonistes i els Graus de l'Enamorament

Els personatges principals són:

• La midons (dama).
• El gilós (marit gelós).
• El jo poètic, que pot passar per diversos graus d’enamorament: fenhedor, pregador, entenedor i drutz.
• Els lausengiers, nobles que espien la parella i informen el gilós o el senyor feudal.

Les Trobairitz: La Perspectiva Femenina

També hi ha participació femenina: les trobairitz, autores medievals amb llenguatge directe i veu pròpia. Tracten temes com el desamor, l’amor no correspost, la desesperació amorosa o l’amor apassionat, i es caracteritzen per la sinceritat, valentia i autoritat.

Gèneres Literaris i Estils de Composició

Els principals gèneres trobadorescos són:

• La cançó: centrada en l’amor i vinculada a una música nova.
• El sirventès: dedicat a la guerra, la burla, la crítica o la propaganda ideològica, útil per crear estats d’opinió i difondre idees.
• Altres gèneres esmentats són l’albada, la dansa, la tençó, el joc partit i el plany.

Hi ha diferents maneres de compondre:

• El trobar leu (expressió senzilla).
• El trobar clus (complex i ambigu).
• El trobar ric (riquesa i dificultat del missatge).

Trobadors Catalans i la Influència Italiana

Entre els trobadors catalans destaca Guillem de Berguedà, conflictiu i violent, conegut pels seus sirventesos com la Cançoneta lleu i blana dedicada a Ponç de Mataplana; i Cerverí de Girona, autor molt divers en mètrica, temes (amor, moral, política), gèneres (tots) i tons, i vinculat a danses i balades.

Finalment, al segle XIV, la poesia catalana presenta dificultats per independitzar-se del model occità. En aquest període, la influència de la lírica italiana i de corrents com el Dolce stil novo introdueixen una nova visió de l’amor i de la dona, amb una poesia caracteritzada per rimes dolces i musicalitat, i amb figures com Dante i Petrarca que espiritualitzen l’amor i divinitzen la dona.