Poetes Llatins: Catul, Horaci i Ovidi

Poetae Novi: La Nova Poesia Llatina

Durant el segle I aC, un grup de joves poetes, procedents generalment de Gàl·lia Cisalpina, van difondre a Roma una poesia més personal i lleugera, allunyant-se de les composicions de tema èpic o polític que havien predominat fins aleshores. Van compondre poemes breus, cultes, refinats i sovint de contingut eròtic en forma d’elegia. Encara es conserven el nom d’alguns *poetae novi*: Gai Valeri Catul, Gai Elvi Cinna.

Gai Valeri Catul: Vida i Obra

Posseïm 116 poemes de Catul, aplegats en un llibre que se sol dividir per criteris mètrics, en tres seccions:

• Primera secció: conté poemes breus i de caràcter lleuger.
• Segona secció: comprèn pocs poemes, però de més extensió i preocupació estilística, i d’argument mitològic.
• Tercera secció: poemes generalment breus en dístics elegíacs, els anomenats “epigrames”.

En aquests poemes breus Catul tracta les qüestions més íntimes i els sentiments privats: explica fets i esdeveniments quotidians, molt ben elaborats.

El tema de la poesia Catuliana són els afectes, les amistats, els odis i les passions, i Lèsbia encarna la fúria devastadora de la potència amorosa. En l’obra de Catul, Lèsbia hi apareix idealitzada: destaca per la seva gràcia, bellesa, intel·ligència i cultura... Aquesta experiència amorosa, basada en alegries, sofriments, traïcions, esperances, esdevé tan important que fins i tot fa oblidar a Catul els seus deures com a ciutadà romà. L’amor per Lèsbia, nascut de l’adulteri, es converteix en un tema obsessiu i recurrent per al poeta fins al punt que el pren com una mena de matrimoni.

La llengua utilitzada per Catul deriva d’una original combinació de llenguatge literari i expressions familiars.

Horaci: Les Odes i la seva Poesia

Les Odes

Horaci va publicar els primers tres llibres d’Odes l’any 23 aC. Les va compondre a petició de l’emperador Octavi August per celebrar les victòries militars de Drus i de Tiberi. Per fer els seus textos poètics, es va inspirar en tres referents clàssics de la poesia lírica grega (Alceu, Safo i Píndar). El resultat va ser una lírica caracteritzada per una gran perfecció estilística i formal, en la qual triomfen la saviesa tècnica i el control dels sentiments.

En les Odes, Horaci defensa que la felicitat es troba en el respecte dels valors tradicionals: modèstia, estalvi, vida al camp, etc.

Horaci també dedica part dels seus poemes a temes civils i nacionals: la celebració de personatges, fets i mites del règim imperial d’August.

Va compondre molts poemes amorosos, en els quals un ingredient fonamental és l’allunyament irònic de la passió.

En la lírica d’Horaci també apareix sovint la descripció del camp segons el model del *locus amoenus*: un paisatge agradable en el qual tenen lloc àpats, moments de repòs i una vida plàcida. Horaci ho relaciona tot amb l’amistat, el gust per la companyia i el control de les passions.

Publi Ovidi Nasó: Obra i Estil

Els Amors (*Amores*)

És la primera obra d’Ovidi i ha arribat fins a nosaltres publicada en 3 llibres. Es tracta d’un recull de 50 poesies d’amor en dístics elegíacs en els quals es descriuen experiències i aventures amoroses centrades sobretot en una dona, Corinna, amb el rerefons d’una societat frívola i refinada que només busca plaer per fugir de l’avorriment.

Heroides

Prenen la forma de cartes escrites per heroïnes gregues i llatines als marits o als amants pels quals han estat traïdes o abandonades.

Es tracta de monòlegs amb un gran aprofundiment psicològic i en què la passió amorosa es considera des del punt de vista femení. Cartes amb una elaboració retòrica.

Art Amatòria (*Ars Amatoria*)

És un petit poema elegíac i didàctic format per tres llibres. Aquesta obra inaugura un nou gènere literari: l’obra es planteja com un tractat sobre comportaments amorosos, un recull de preceptes sobre galanteria eròtica ple d’argúcies i sortides gracioses. No ofereix preceptes rigorosos, sinó més aviat lleugers, ja que cada situació amorosa es tracta com una aventura plena d’ironia.

Cosmètics per a la Cara (*Medicamina Faciei Femineae*)

És un petit tractat d’uns 100 versos, en metre elegíac, dividit en dues parts: a la primera Ovidi defensa l’elegància de la vida quotidiana en relació amb l’antiga simplicitat del camp; a la segona, presenta cinc receptes per a la bellesa femenina.

Remeis a l’Amor (*Remedia Amoris*)

L’obra va adreçada als enamorats que es volen alliberar dels efectes nefastos de l’amor, dona consells útils recorrent a una fina ironia.

Fasts (*Fasti*)

És una obra narrativa que pretenia descriure dia a dia les festivitats i els diversos ritus del calendari romà. Va quedar interrompuda quan Ovidi va ser obligat a exiliar-se: dels 12 llibres projectats, en va acabar sis. Ovidi parla de les institucions sagrades de Roma amb un esperit més distant i amb curiositat.

Obres de l’Exili

Tristes (*Tristia*)

És un recull de poesies format per 5 llibres. Les poesies estan compostes en forma de carta i adreçades a la seva dona i als amics. Contenen records autobiogràfics, justificacions de la pròpia poesia eròtica, laments per la trista condició de relegat i pressions enviades a August des de l’exili perquè el perdonés i el deixés tornar a Roma.

Pòntiques (*Epistulae ex Ponto*)

Els poemes lamenten sobretot la nostàlgia i la solitud.

Ibis (*Ibis*)

El títol fa referència a un ocell egipci al qual els antics atribuïen mals costums. En aquesta obra, Ovidi ataca un adversari i calumniador, d’origen africà, del qual havia estat amic. Ovidi pren com a model una obra homònima i perduda, *Ibis*, del poeta grec Cal·límac.

Estil d’Ovidi

Ovidi, que va escriure exclusivament en dístics i hexàmetres, va modernitzar la poesia, afinant al màxim les regles i l’ús poètic d’aquests versos. Aquesta modernitat es manifesta també en un estil elegant, musical i fluid, i de gran riquesa expressiva; i és que la inspiració poètica va dominar tota la vida d’Ovidi, tal com va escriure ell mateix: “tot allò que intentava escriure, em sortia en vers”.