Polímers Artificials: Cautxú, Baquelita, Nailon i Plàstics

Cautxú vulcanitzat
El cautxú natural sol vulcanitzar-se, procés pel qual el cautxú s’escalfa i s’afegeix sofre o seleni, per a millorar la seua resistència a les variacions de temperatura i elasticitat. El procés de vulcanització va ser descobert casualment el 1839 per Charles Goodyear.

Baquelita
La baquelita va ser la primera substància plàstica totalment sintètica, creada el 1909 i anomenada així en honor al seu creador, el belga Leo Baekeland.

Es tracta d'un fenoplàstic que avui dia encara té aplicacions d'interès.

Es sintetitza a partir de molècules de fenol i formaldehid.

Propietats: Aquest producte pot moldre's a mesura que es forma i resulta dur en solidificar-se. No condueix l'electricitat, és resistent a l'aigua i als solvents, però fàcilment mecanitzable. L'alt grau d'entrecreuament de l'estructura molecular de la baquelita li confereix la propietat de ser un plàstic termoestable; una vegada que es refreda, no pot tornar a ablanir-se. Això el diferencia dels polímers termoplàstics, que poden fondre's i moldre's diverses vegades, ja que les cadenes poden ser lineals o ramificades però no presenten entrecreuament. El seu ampli espectre d'ús la va fer aplicable en noves tecnologies de llavors, com ara carcasses de telèfons i ràdios, fins a estructures de carburadors. S'utilitza fins avui en dia en anses de cassoles.

Altres polímers artificials
Nailon: és un polímer artificial que pertany al grup de les poliamides. El nailon és una fibra tèxtil elàstica i resistent; no l'ataca la polilla i no precisa planxa. S’usa en la confecció de calces, teixits i teles de punt, i també en sedals.

Més polímers: Plàstics
La invasió del plàstic es produeix després de la Segona Guerra Mundial (aprox. 1945). Tefló, polietilè, PVC, poliamides, metacrilat i polipropilè. Substitució de materials tradicionals per altres sintètics.

Classificació dels plàstics

• Naturals: monòmers derivats de productes d’origen natural; per exemple, la cel·lulosa i el cautxú. Entre aquests exemples hi ha altres plàstics dels quals provenen:

  • Els derivats de la cel·lulosa, com són el cel·luloide i el cel·lofana.
  • Els derivats del cautxú, com són la goma i l’ebonita.
• Sintètics: tenen origen en productes elaborats per l’home, principalment derivats del petroli.

Classificació segons el comportament davant la calor

• Termoplàstics: es fonen sense transformar-se i, en refredar-se, es poden tornar a fondre i donar forma. Per exemple, el polietilè.
• Termoestables: en calent estan fosos, però en refredar-se formen un material rígid que no pot tornar a donar forma. Per exemple, la silicona, la baquelita i la melamina.