Polímers Orgànics: Guia Completa de Tipus, Propietats i Usos

Què són els Polímers Orgànics?

Els polímers orgànics són molècules gegants (macromolècules) formades principalment per àtoms de carboni, juntament amb hidrogen i oxigen. En menor mesura, també poden incloure clor, fluor i nitrogen.

Classificació dels Polímers

Els polímers es classifiquen segons el seu origen:

• Naturals: Són presents de manera espontània en productes naturals.
  • Exemples: cel·lulosa, cautxú, caseïna.
• Artificials: S'obtenen industrialment per modificació de polímers naturals.
  • Exemples: ebonita, cel·luloide.
• Sintètics: S'obtenen industrialment a partir dels seus components elementals (monòmers).
  • Exemples: polietilè, polipropilè.

Propietats Clau dels Plàstics

Els plàstics, com a tipus de polímers, presenten diverses propietats destacades:

• Facilitat d'elaboració: Permeten crear peces acabades a partir de matèries primeres comunes.
• Lleugeresa: Són materials amb una baixa densitat.
• Resistència: Ofereixen bona resistència als agents atmosfèrics.

Processos d'Elaboració de Polímers

L'obtenció i conformació dels polímers industrials segueix diverses etapes:

1. Síntesi dels Polímers (Polimerització)

La polimerització és el procés d'obtenció dels polímers industrials. Els principals tipus són:

• Poliaddició: Procés d'obtenció de polímers com el polietilè a partir dels seus monòmers (etilè).
• Policondensació: Procés on es condensa l'aigua (o una altra molècula petita) com a producte de la reacció química.

2. Processos de Conformació de Polímers

Les indústries transformadores o manipuladores de plàstics els donen forma mitjançant diverses tècniques:

• Extrusió: Tècnica en què el granulat de plàstic circula per l'interior d'un tub escalfador gràcies a l'acció d'un cargol.
• Emmotllament per bufat: S'obté un tub o preforma amb una extrusora; abans que es refredi, es posa al motlle, es tanca i es bufa perquè s'adhereixi al motlle.
• Emmotllament per injecció: Consisteix a fer circular el granulat de plàstic per l'interior d'un tub escalfador i injectar-lo en un motlle.
• Emmotllament per escumeig: El material se situa dins d'un motlle i s'escalfa a la temperatura adequada; el plàstic s'infla formant una massa sòlida.
• Emmotllament al buit: S'utilitza un motlle obert que disposa de petits canals per on pot circular l'aire, creant un buit.
• Emmotllament per compressió.
• Calandratge.

Estructures Moleculars dels Polímers

L'estructura de les cadenes polimèriques influeix directament en les seves propietats:

• Lineal: Cadenes llargues i flexibles que es comporten com espaguetis.
• Ramificada: Petites reaccions químiques durant la síntesi donen lloc a polímers menys resistents als esforços mecànics.
• Encreuada: Similar a una xarxa de pesca o una malla plana que admet una gran deformació sense trencar-se.
• Reticulada: Semblant a una xarxa, però més complexa i tridimensional; no permet cap deformació sense trencar els enllaços.

Tipus de Polímers per Comportament Tèrmic

Segons la seva resposta a la calor, els polímers es classifiquen en:

• Termoplàstics: Plàstics que s'estoven quan s'escalfen i s'endureixen quan es refreden, permetent ser modelats repetidament.
• Elastòmers: Plàstics amb un comportament elàstic que poden ser deformats fàcilment sense que es trenquin, recuperant la seva forma original.
• Termoestables: S'endureixen quan s'escalfen per primera vegada i ja no es poden tornar a estovar ni modelar.

Additius Essencials en Polímers

Els additius són substàncies que es barregen amb els polímers per modificar o millorar les seves propietats, que depenen del grau de polimerització i l'estructura molecular:

• Càrregues: Substàncies minerals que milloren la resistència mecànica i la tenacitat.
• Plastificants: Substàncies orgàniques que redueixen la duresa i la fragilitat del polímer.
• Estabilitzants: Compostos químics que augmenten la resistència dels polímers al deteriorament, especialment per l'acció ultraviolada.
• Colorants: Compostos que donen color al polímer.
• Ignífugs: Retardadors de flama que dificulten la inflamació i la posterior propagació de la flama en polímers.
• Desemmotllants: Substàncies orgàniques que faciliten el desemmotllament de peces de plàstic.
• Lubricants: Milloren els problemes de lliscament sobre les superfícies de les màquines durant el processament.

Reciclatge de Polímers: Mètodes i Beneficis

El reciclatge de polímers és crucial per la sostenibilitat i es pot realitzar de diverses maneres:

• Reciclatge mecànic: Reelaboració d'objectes a partir de residus de termoplàstics seleccionats, nets i trossejats.
• Reciclatge químic: Recuperació dels productes químics primaris (monòmers) que contenen per tornar a elaborar polímers nous.
• Recuperació energètica: Recuperació de part de l'energia utilitzada en el procés de fabricació mitjançant la incineració controlada.

Polímers Comuns: Tipus i Aplicacions

A continuació, es detallen alguns dels polímers més utilitzats amb les seves propietats i aplicacions típiques:

HDPE [2] i LDPE [4] - Polietilè

• Usos: Bosses de compra, revestiments de cables.
• Propietats: Barat, flexible, tenaç.

PS [6] - Poliestirè

• Usos: Aïllant tèrmic i acústic, embalatges.
• Propietats: Aïllant, transparent, barat.

PVC [3] - Clorur de Polivinil

• Usos: Paviments, canonades, ampolles.
• Propietats: Aïllant elèctric, resistent als àcids.

PET [1] - Politereftalat d'Etilè

• Usos: Envasos de begudes carbòniques, encordat pneumàtic.
• Propietats: Resistent a la tracció i torsió.

PP [5] - Polipropilè

• Usos: Mobles de jardí, carcasses d'electrodomèstics.
• Propietats: Lleuger, tenaç, resistent a la fatiga i la humitat.