Política demogràfica i model energètic: reptes actuals
Clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,24 KB
Política demogràfica natalista i envelliment de la població
Política demogràfica natalista: Si l'esperança de vida és alta (+70 anys) i la fecunditat és baixa (-2.1 fills per dona), la població envelleix, per tant, cal una política natalista. El baix índex de natalitat, associat amb l'envelliment de la població, va provocar que el 1r trimestre de 2015 es tanqués amb un creixement vegetatiu negatiu. El nombre de defuncions va superar gairebé per 20.000 el de naixements. L'informe de l'INE sobre el moviment natural de la població del 2014 advertia que el nombre mitjà de fills per dona va ser 1,32, molt lluny del mínim de 2,1 per garantir el relleu generacional i una piràmide de població estable. A més, si els percentatges d'atur no milloren (21% d'atur), serà molt difícil sostenir el sistema de pensions perquè la gent que treballarà no serà suficient per mantenir els que ja s'hauran retirat.
Per poder pujar la fecunditat, cal més ajudes a les dones per part de l'Estat. De quina manera? Baixes més llargues, facilitar la conciliació de la família i el treball, com per exemple horaris més flexibles, facilitar que les mares puguin faltar a la feina si el seu fill està malalt, facilitar el trobar feina i que no sigui un problema tenir un, dos o tres fills i facilitar l'accés a l'habitatge. A part, d'una favorable política a la immigració, ja que vindrà gent jove, i per tant, hi haurà més fills.
L'asimètria de la piràmide de Catalunya
L'asimètria de la piràmide de Catalunya es troba condicionada per dos factors: d'una banda, la immigració accentuada d'homes joves en edat de treballar, i d'altra, la superioritat accentuada de l'esperança de vida femenina respecte la masculina degut a millors hàbits de salut, com no fumar, no beure... Aquests factors confeccionen una piràmide caracteritzada per tenir un gruix poblacional adult amb una superioritat d'homes degut a la immigració bàsicament de barons joves, i una població vella amb un índex de feminitat molt més elevat que l'índex de masculinitat degut a la longevitat de la dona respecte l'home.
Causes socioeconòmiques de la reducció de la natalitat
Les causes socioeconòmiques que condicionaren la reducció d'efectius a partir de l'any 1980 giren entorn d'un únic factor que canvia i influencia de manera significativa la resta: el paper de la dona en la societat. A causa del canvi que va suposar que la dona guanyés importància socialment i pogués treballar, i per tant, accedir a uns estudis acadèmics, va provocar que les dones canviessin el seu rol dins la societat catalana i mundial. Aquest factor ha provocat des de 1980 que la dona endarrereixi l'edat de tenir el seu primer fill de manera significativa, impulsat també, per fets com el retard accentuat dels joves en emancipar-se, el retard en trobar feina estable, mínimament ben remunerada i el retard de tenir matrimoni.
A més, cal remarcar que les poques ajudes de l'Estat a la maternitat i la poca predisposició de les empreses espanyoles i catalanes per impulsar la fecunditat a l'Estat espanyol i a Catalunya han provocat que la conciliació entre vida laboral i vida familiar sigui gairebé impensable, el que provoca que, en el cas de tenir fills, s'opti per tenir-ne pocs o simplement un, o en molts casos, la dona decideix directament no tenir-ne per les conseqüències professionals negatives que se'n deriven. A tot això, cal remarcar que en els anys 80 Catalunya i la resta d'Espanya es trobava en un context històric de recessió econòmica, el que també va fer baixar la natalitat.
El model energètic mundial actual
El model energètic mundial actual es basa en el consum de recursos energètics no renovables i en el desequilibri. Mentre els països més desenvolupats consumeixen de manera desmesurada els recursos disponibles al planeta i estan provocant el seu esgotament, els països menys desenvolupats no tenen accés als recursos necessaris per sobreviure. La principal font d'obtenció d'energia del món són els recursos energètics minerals o combustibles (carbó, petroli i gas natural) que tenen un procés de formació molt llarg i són renovables, mentre que la nuclear i les renovables tenen molt poca importància.