Política Fiscal i Mercat Laboral: Conceptes Clau i Tipus d'Atur

Política Fiscal: Instruments i Objectius

La política fiscal es defineix per les accions de les administracions públiques per recaptar recursos que financen les despeses públiques. Els instruments fiscals que utilitzen els Estats són de dos tipus:

1. Polítiques Fiscals Discrecionals

L’Estat busca influir en els ingressos o despeses mitjançant:

• Augmentant o disminuint els impostos: Si l’Estat augmenta els impostos, augmenta la recaptació, però les famílies i empreses tindran menys recursos per gastar, cosa que pot augmentar l’atur. Si l’Estat disminueix els impostos, disminueix la recaptació i les famílies i empreses tenen més recursos per gastar, cosa que pot fer escalfar l’economia, augmentar l’activitat i provocar inflació.
• Programes de transferències o subsidis: Es protegeixen els grups més desafavorits amb prestacions d’atur, de jubilació, PIRMI. Si augmenten, l’Estat no gaudirà de tants recursos.
• Programes d’obres públiques (despesa pública): Es fan per augmentar l’ocupació i millorar les infraestructures del país (Ex. New Deal).
• Programes d’ocupació i inserció laboral: Creant cursos de formació perquè els aturats guanyin coneixement i inserir-los en el mercat laboral de nou amb rapidesa.

2. Estabilitzadors Automàtics

Aquests augmenten els ingressos si augmenta l’activitat i disminueixen els ingressos si disminueix l’activitat. Evitaran que si s’entra en recessió l’economia caigui de forma brusca i que si s’entra en expansió l’economia no creixi desmesuradament.

Aquests estabilitzadors són:

• Progressivitat en els impostos: En augmentar la renda, augmenta el tipus impositiu.
• Subsidis d’atur: Davant situacions de desocupació es concedeixen els subsidis o prestacions per desocupació.
• Cotitzacions socials: Amb les quals els treballadors contribueixen a mantenir el sistema de protecció social que coneixem. Sanitat gratuïta i universal i medicaments subvencionats. En augmentar l’activitat, augmenten les cotitzacions socials.
• IVA o Impostos proporcionals: Malgrat augmenti el consum, el tipus impositiu es manté, independentment que qui es beneficiï del consum sigui més o menys ric. Amb els estabilitzadors en èpoques d'expansió es recapten més impostos tant en els progressius com en els proporcionals, les cotitzacions socials també augmentaran, cosa que ens farà servei quan apareguin èpoques de recessió i crisi.

Tipus de Política Fiscal

1. Política Fiscal Expansiva

Consisteix en la disminució d’impostos, l’augment de transferències, l’augment de despesa pública. Totes aquestes mesures serviran per incrementar l’activitat econòmica d’un país, amb el handicap que pugui produir-se inflació.

2. Política Fiscal Restrictiva o Contractiva

Consisteix en augment d’impostos, disminució de transferències i disminució de la despesa pública. Serviran per disminuir l’activitat econòmica i refredar l’economia, amb el handicap que pugui repuntar l’atur i aparèixer deflació.

Despeses Públiques

• Despeses corrents: Destinades a proporcionar els serveis públics bàsics: sanitat, educació, policia, justícia, defensa nacional, bombers,...
• Despeses d’inversió: Destinades a mantenir o ampliar els serveis públics bàsics: construcció d’escoles, instituts, universitats, hospitals, centres sanitaris, carreteres, aeroports, ports...
• Transferències o subvencions: Prestacions d’atur, jubilacions, incapacitats temporals per baixa laboral, beques estudi. Subvencions a empreses per crear ocupació o d’altre tipus...

Saldo Pressupostari

De la diferència entre la suma d’ingressos (I) i despeses (D) poden produir-se 3 situacions:

• I=D: L’Estat ingressa el mateix del que gasta: pressupost equilibrat.
• I>D: L’Estat ingressa més del que gasta: Situació de Superàvit.
• I L’Estat ingressa menys del que gasta (gasta més del que ingressa): situació de Dèficit (la més habitual).

Ingressos Públics

• Cotitzacions socials: Diners ingressats a la seguretat social pels treballadors afiliats perquè aquests tinguin cobertura mèdica-sanitària i tinguin dret a prestacions d’atur o jubilacions en el futur.
• Tributs: Representen aproximadament el 50% del que es recapta:
  1. Impostos: Diners recaptats per l’administració però el contribuent aparentment no rep una compensació o contraprestació directa. Poden ser de naturalesa directa o de naturalesa indirecta.
  2. Taxes: Pagament que realitzen els ciutadans en els que sí que reben una contraprestació directa per aquest pagament: taxes matrícules en universitat o en cicles formatius, taxes per ocupació de via pública...

Altres Ingressos

• Transferències corrents: Subvencions atorgades a favor de les administracions, donacions efectuades a l’Estat per part de persones o entitats.
• Ingressos patrimonials: Diners procedents dels beneficis de les empreses públiques com Renfe, Altadis (tabacalera)....
• Alienació de béns d’inversió: Diners procedents de la venda de terrenys, construccions o altres béns de titularitat estatal.
• Transferències de capital: Diners procedents de la UE per finançar determinats projectes d’inversió.

Com es Finança el Dèficit?

1. Emissió de deute públic: En forma de Bons del tresor, obligacions del tresor, Lletres del tresor. L’inversor compra el títol a canvi d’una rendibilitat assegurada prèviament. Els inversors que compren el títol exigiran una rendibilitat més alta (PRIMA DE RISC) com més possibilitat d’impagament observin (major risc) o més endeutat estigui el país (GRÈCIA).
2. Apujar impostos: Pot tenir efectes desastrosos per l’economia, ja que desincentiva el consum. Té un impacte en la popularitat del partit polític del govern que ho apliqui.
3. Augmentar la quantitat de diners en circulació: Concedint crèdits a tipus d’interès molt baixos. Això pot provocar inflació. Actualment aquesta mesura només la pot aplicar el BCE= Banc Central Europeu (no és potestat dels països membres).

Gràcies a la política fiscal i a la previsió d’ingressos i despeses que d’ella se’n deriven el govern durà a terme els anomenats PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT.

Tipus d’Atur

• Atur estacional: Com que Catalunya és un país on el pes del turisme és important, en temporada d’estiu i festes l’atur disminueix, i passat aquests mesos torna a pujar. Per evitar aquest increment d’atur una de les solucions és diversificar la producció de béns i serveis de forma que la força laboral no es concentri només en el sector turístic.
• Atur cíclic o conjuntural: Els cicles en l’economia de qualsevol país conformen una errada de mercat que provoca que en la fase de recessió s’incrementi molt l’atur i en la fase d’expansió disminueixi l’atur. Per evitar-ho o suavitzar-ho els governs hauran d’impulsar polítiques anticícliques com augments d’obra pública per crear ocupació en èpoques de crisi (Ex. New Deal).
• Atur friccional: És aquell originat quan persones que poden treballar no ho fan perquè decideixen prendre’s un temps lliure per formar-se, o descansar o per buscar una feina millor de la que tenen. Per evitar-ho el govern fomentarà la contractació indefinida.
• Atur estructural: És aquell originat perquè el nivell de formació exigida pels empresaris que demanden treballadors no es veu cobert per l’oferta de treball que ofereix el seu servei.

Polítiques d’Ocupació

L'objectiu és reduir l’atur o bé disminuir els efectes negatius sobre la població del fet d’estar en situació d’atur.

• Polítiques Actives d’Ocupació: Mesures d’incentius per crear ocupació o prevenir desocupació.
• Polítiques Passives d’Ocupació: Mesures per protegir els aturats.

Conseqüències de la Inflació: Perjudicats i Beneficiats

1. Grups Perjudicats per la Inflació

• Treballadors: L’augment salarial no és suficient per compensar l’augment de preus. Necessitaran treballar més hores. Les empreses, en tenir més costos productius, també es veuran obligades a reduir personal per mantenir els beneficis.

2. Grups Beneficiats per la Inflació

• Deutors: Si tenim deutes amb bancs o altres entitats, amb l’augment de preus tot costa més i per tant vam poder comprar més coses abans de la inflació, que després de la inflació que és quan hem de tornar els diners.

A part de l’efecte general de disminuir la capacitat de compra, la inflació també té un efecte més negatiu: LA INCERTESA: els agents econòmics, consumidors, estat, empreses no sabran quan és el moment més adequat per fer un crèdit, per comprar-se un cotxe... hi haurà sensació d’inseguretat.

Limitacions en el Càlcul de l’IPC

Diferents tipologies de famílies: No és el mateix la cistella de la compra d’una família amb pocs recursos que la d’una amb molts recursos, a part, és diferent la cistella de la compra d’una parella jove que la d’un jubilat, i també és diferent la cistella de la compra en zones rurals que la de zones urbanes; per tot això podem assegurar que si al fer l’enquesta l’INE la fa en major proporció a un determinat tipus de perfil del consumidor el resultat obtingut estarà distorsionat i no serà extrapolable a altres perfils de consumidors.