Política Fiscal i Monetària: Conceptes Clau i Impacte Econòmic

L'Estat i la Política Fiscal

Política Fiscal

La política fiscal és l'eina mitjançant la qual el govern decideix la quantitat de despesa pública i la recaptació d'impostos per influir en l'economia. Es distingeixen dos tipus principals:

• Expansiva: Implica un augment de la despesa pública o una reducció dels impostos per tal d'estimular l'economia.
• Restrictiva: Consisteix en una disminució de la despesa pública o un augment dels impostos, amb l'objectiu de controlar la inflació o reduir el deute públic.

Impostos Progressius i Proporcionals

• Progressiu: El percentatge d'impost augmenta a mesura que augmenta la base imposable (els ingressos o la riquesa). Exemple: IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques).
• Proporcional: Tothom paga el mateix percentatge sobre la base imposable, independentment de la quantitat. Exemple: Impost de Societats.

Tipus de Política Fiscal

• Expansiva: Busca estimular l'activitat econòmica mitjançant la reducció d'impostos o l'augment de la despesa pública.
• Restrictiva: Pretén frenar l'economia per controlar la inflació, reduint la despesa pública i augmentant els impostos.

Pressupostos Públics

El govern elabora els pressupostos públics per planificar i controlar les finances de l'Estat, detallant:

• Ingressos: Fonts de finançament de l'Estat, com ara impostos, taxes, cotitzacions socials, etc.
• Despeses: Destinació dels fons públics, incloent-hi sanitat, pensions, educació, infraestructures, etc.

Impostos Directes i Indirectes

• Directes: Graven directament la renda o el patrimoni de les persones o empreses. Exemples: IRPF, Impost de Patrimoni.
• Indirectes: Graven el consum de béns i serveis. Exemples: IVA (Impost sobre el Valor Afegit), Impostos Especials.

Redistribució de la Renda

La redistribució de la renda és el procés mitjançant el qual l'Estat, a través de la política fiscal (impostos progressius) i la despesa social (ajudes, subsidis), busca reduir les desigualtats econòmiques, transferint recursos dels sectors amb més ingressos als de menys.

Saldo Pressupostari

• Superàvit: Es produeix quan els ingressos públics superen les despeses públiques.
• Dèficit: Es dona quan les despeses públiques són superiors als ingressos públics.
• Equilibri: S'assoleix quan els ingressos i les despeses públiques són iguals.

Diners i Inflació

Funcions dels Diners

1. Mitjà de canvi: Faciliten les transaccions, ja que serveixen per comprar béns i serveis.
2. Unitat de compte: Permeten mesurar i comparar el valor de diferents béns i serveis.
3. Dipòsit de valor: Permeten guardar poder adquisitiu per al futur (estalvi).
4. Patró de pagament diferit: S'utilitzen per expressar i liquidar deutes o obligacions futures.

Tipus de Diners

• Diners legals (o fiduciaris): Són les monedes i bitllets emesos per l'autoritat monetària (banc central).
• Diners bancaris: Són els dipòsits que els particulars i empreses tenen als bancs comercials, accessibles mitjançant targetes, transferències, xecs, etc.

El Preu del Diner: Tipus d'Interès

El preu del diner es refereix al tipus d'interès, que és el cost d'obtenir diners prestats o la remuneració per prestar-los. Els factors principals que influeixen en el tipus d'interès són:

• L'oferta i la demanda de diners al mercat.
• Les expectatives d'inflació.
• Les decisions de política monetària del banc central (per exemple, el BCE).
• El risc associat a l'operació de préstec.

Inflació

La inflació és un augment generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis en una economia durant un període de temps. La seva principal conseqüència és la pèrdua de poder adquisitiu dels diners: amb la mateixa quantitat de diners, es poden adquirir menys béns i serveis.

Causes de la Inflació

• Inflació de demanda: Es produeix quan la demanda agregada de béns i serveis supera la capacitat de producció de l'economia.
• Inflació de costos: Sorgeix per l'augment dels costos de producció (matèries primeres, energia, salaris).
• Inflació estructural: Relacionada amb deficiències o ineficiències en l'estructura productiva de l'economia.

Conseqüències de la Inflació

• Pèrdua de valor dels diners i del poder adquisitiu.
• Desincentiu a l'estalvi, ja que els diners perden valor amb el temps.
• Generació d'incertesa econòmica i dificultat per a la planificació a llarg termini.

Mesura de la Inflació

La inflació es mesura principalment a través de l'Índex de Preus al Consum (IPC). L'IPC reflecteix la variació mitjana dels preus d'una "cistella" representativa de béns i serveis consumits per les llars.

Càlcul i Evolució de la Inflació

Per calcular la taxa d'inflació, es compara l'IPC d'un període amb el d'un període anterior. Per exemple, si l'IPC passa de 100 a 105, la inflació és del 5%.

IPC Harmonitzat i Inflació Subjacent

• IPC Harmonitzat (IPCH): És un índex dissenyat per permetre la comparació de la inflació entre els països de la Unió Europea.
• Inflació Subjacent: Exclou del càlcul de l'IPC els components més volàtils, com els aliments no elaborats i els productes energètics, per obtenir una mesura més estable de la tendència inflacionista a llarg termini.

Política Monetària

La política monetària és l'eina que utilitza el Banc Central Europeu (BCE) per controlar la quantitat de diners en circulació, influir en els tipus d'interès i, en última instància, estabilitzar els preus i l'economia.

• Política Monetària Expansiva:
  
  • Redueix els tipus d'interès oficials.
  • Fomenta l'augment del crèdit i el consum, estimulant l'economia.
• Política Monetària Restrictiva:
  
  • Augmenta els tipus d'interès oficials.
  • Busca reduir el crèdit i el consum per frenar la inflació.