Política Fiscal i Monetària: Pressupostos, Inflació i BCE

Política Fiscal

La política fiscal és com el govern utilitza els impostos i la despesa per controlar l'economia i ajudar a la societat.

Tipus de Política Fiscal

Política fiscal expansiva: La política fiscal expansiva és quan el govern gasta més diners, fent així que la producció augmenti i contractin a més gent, o redueix els impostos per ajudar l'economia a créixer.

Política fiscal restrictiva: Redueix la despesa pública i augmenta els impostos.

Política Fiscal i Cicles Econòmics

Els impostos s’adapten automàticament al cicle econòmic en el qual es troba el país.

Exemple: En fase d’expansió hi ha més treballadors i la gent paga molts més impostos, això provoca que el govern pagui molt més en sanitat i en pensions, i a més a més han de guardar diners per l’atur del cicle de recessió que pugui venir.

Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE)

La política fiscal reflecteix els seus ingressos i despeses en un pressupost. En el cas d’Espanya, es fa un pressupost general de l’estat. Aquest és una relació detallada de totes les despeses que farà l’estat durant un any, i ha d'estar d’acord amb el pla econòmic de l’estat.

Les Despeses del PGE

Despeses corrents: Són despeses destinades a serveis públics, com la sanitat, seguretat, etc.

Despeses d’inversió: Són les despeses destinades a mantenir i ampliar la capacitat productiva d’un país. La majoria de despeses van a infraestructures.

Transferències i subvencions: Quan l’estat ajuda a una empresa es diu que fa transferències, però si l’ajuda va a una família o persona és una subvenció.

Els Ingressos Públics dels PGE

El sector públic necessita uns ingressos públics per fer les diverses funcions que se li demanen. Per això, per ingressar diners fa el següent:

Cotitzacions socials: Són les quantitats de diners que les persones paguen a la seguretat social, perquè en situació de necessitat rebin ajudes, malalties, jubilació, etc.

Tributs: Els tributs són els impostos que té un país i n'hi ha de moltes maneres:

Impostos directes: Els impostos directes són aquells impostos que recauen sobre els beneficis que té la gent. IRPF

Impostos indirectes: Els impostos indirectes són aquells que no tenen en compte els ingressos dels consumidors i recauen en l'adquisició de béns. ITP: Impost sobre transmissions patrimonials - IVA: Impost valor afegit

Altres ingressos: Aquests tenen molta menys importància:

Transferències corrents

Ingressos patrimonials

Alienació i inversions

Transferències de capital

El Saldo Pressupostari

L'endeutament de l’estat es produeix quan l’estat necessita més diners dels que rep i ha de recórrer a préstecs. El superàvit és quan s'ingressen més diners dels que es gasten, però el dèficit és quan es gasta més del que s’ingressa.

Dèficit cíclic: És el dèficit que es provoca quan acaba una etapa de recessió. És de caràcter transitori i acaba quan l’estat aconsegueix reactivar l'economia del país. Desapareix quan el país entra en fase d’expansió.

Dèficit estructural: És un deute que es manté fins i tot en etapes de plena ocupació. És un problema per al desenvolupament econòmic a causa dels costos que ha d'assumir l'estat per pagar el deute constantment.

Finançament del Dèficit Públic

Quan l’estat necessita més diners dels que ingressa, ha de retallar en gastos o endeutar-se. L’estat, quan té problemes de falta de diners, pot optar per aquestes opcions:

Emetre deute públic: L’estat emet lletres del tresor, que són diners demanats a particulars o empreses on els hi atorguen un títol on els dóna el dret als posseïdors de la devolució dels diners + interessos.

Augment dels impostos: Aquesta eina se sol utilitzar en fases expansives, ja que quan es pugen els impostos baixa la demanda dels béns i serveis.

Augmentar el diner en circulació: Aquesta eina pot provocar inflació, per això els països són molt més cuidadosos en el moment d’utilitzar-la. En la zona euro, l'únic organisme que pot prendre aquesta decisió és el Banc Central Europeu.

La Redistribució de la Renda

Les transferències o subvencions es comptabilitzen com a despeses, però en realitat, és diner que el sector públic:

Recapta: A través dels impostos que paguen les persones que tenen major capacitat econòmica.

Transfereix: Directament a les persones o empreses amb més necessitats d’ajuda.

L’estat assumeix el principi d’equitat, que és la responsabilitat de mitigar el desequilibri que sofreix el mercat en la repartició de la renda.

La funció redistribuidora és el punt bàsic en la política de despeses de qualsevol país. La funció de distribució de la renda és com es coneix el procés mitjançant el qual l’estat torna a distribuir les fonts proporcionades per la gent amb ingressos més alts.

Finançament de l’Estat del Benestar Espanyol

L’estat espanyol té un gran deute, més gran que el seu PIB anual. Mentre les despeses pugen, la capacitat de generar ingressos segueix en dubte a causa de:

Sistema fiscal ineficient: El sistema espanyol està ple de reduccions, exempcions i bonificacions. Això vol dir que el sistema de recaptacions genera menys per culpa de les exempcions comentades. Exemple: El turisme té un 10% menys d'IVA.

Pressió fiscal relativament baixa: Espanya manté una pressió fiscal molt baixa, aproximadament un 40% del PIB del país, cosa que fa que no sigui suficient per afrontar totes les despeses.

Economia submergida: A Espanya, 1 de cada 5 persones treballa en negre. Això provoca pèrdues d’ingressos.

Evasió fiscal internacional: Hi ha grans empreses que operen en el nostre país però paguen els impostos en un altre.

Sistema de pensions en risc: Un gran problema que té Espanya és que ara hi ha un nombre molt nombrós de jubilats i es calcula que es jubilaran moltes més persones. Per això, Espanya ha de reduir gastos en pensions, que la vida laboral sigui més llarga o donar menys prestacions d’atur.

Els Diners

Els diners són una eina de pagament i cobrament universal. Aquests compleixen tres funcions bàsiques:

Mitjà de canvi: Gràcies als diners és possible comerciar a gran escala.

Unitat comuna de compte: Tot es pot valorar amb diners. Gràcies als diners es pot valorar tot des d'una unitat de valor comuna.

Dipòsit de valor: Els diners els pots utilitzar quan vulguis i no els hi passa res. Però aquests poden patir inflació i perdre valor.

Tipus de Diners

El diner fiduciari es basa en la confiança que tenim les persones a poder utilitzar-lo com a mitjà de canvi generalment acceptat per tothom. Els tipus de diners que existeixen són els següents:

Diner legal: El diner legal és el diner físic.

Diner bancari: Són els diners que nosaltres dipositem al banc i tenim al nostre compte bancari.

Altres actius líquids en mans del públic: Són dipòsits no bancaris que es poden recuperar en un temps breu i el risc de la inversió és nul. L’actiu principal són els bons públics.

La Moneda Digital

Hi ha dos tipus de monedes digitals. Unes serien els pagaments que fem utilitzant les targetes de crèdit, que són diners que no tenim físicament però que digitalment es poden utilitzar. Les altres són les criptomonedes, com el bitcoin, aquestes no estan subjectes a cap institució bancària.

Les criptomonedes: Les criptomonedes són monedes digitals que utilitzen la criptografia com a suport en comptes dels bancs centrals tradicionals.

Tipus d'Interès

Els interessos o preu del diner és el cost que suposa demanar els diners.

Els factors que has de tenir en compte per fixar un interès són els següents:

Risc de l’operació: Per donar un préstec s’han de tenir en compte les característiques del sol·licitant. Com més solvència tingui una persona, menors seran els interessos.

Liquiditat: La capacitat dels actius per a convertir-se en diner legal sense perdre gairebé cap part del valor també s’ha de tenir en compte.

Duració del préstec: Quan més llarg sigui el període de durada d’un préstec, més alts seran els interessos, perquè no se sap el que passarà en un futur.

Preus i Inflació

La inflació és el creixement generalitzat i continu dels preus d’una economia. Tot i que quan els preus baixen es diu que hi ha una deflació. Tot i que també és un problema, ja que indica estancament econòmic.

Causes de la Inflació

La inflació implica el creixement simultani dels preus de les coses, això empeny a que altres productes o serveis també siguin més cars, per aquest cercle viciós. Segons l’origen els podem classificar així:

Inflació Monetària

Aquesta inflació es dona quan hi ha una quantitat excessiva de diners en circulació.

Inflació de Demanda

És quan hi ha un excés de demanda. Les empreses no poden subministrar la demanda demanada, llavors el preu de les coses augmenta, ja que es genera escassetat.

Inflació de Costos

Inflació de costos es dona quan les empreses decideixen pujar el preu dels seus productes, perquè tenen una producció molt més cara.

Les Conseqüències d’una Inflació Elevada

Les conseqüències d’una inflació elevada són la pèrdua del poder adquisitiu i la incertesa que genera.

Pèrdua del Poder Adquisitiu

Es perd poder adquisitiu, perquè els preus dels productes pugen però el nostre salari no, i això limita la compra dels béns i serveis.

Els grups perjudicats són els pensionistes, els treballadors, perquè els seus salaris no pugen al mateix ritme que la inflació, els estalviadors, ja que els diners perden valor, i les empreses exportadores de productes nacionals, ja que els productes nacionals són més cars dins del país però fora d’ell l’han de vendre al mateix preu.

Els beneficiats són els deutors, ja que els interessos es quantifiquen en taxes fixes que perden valor si la inflació puja, l'estat, ja que els deutes que ha de pagar perden valor, i les empreses importadores de productes estrangers.

Incertesa

La incertesa afecta a les famílies i empreses, ja que no podran fer prediccions sobre quins productes pujaran o baixaran i això provocarà que no vulguin arriscar en fer grans despeses o inversions. Quan més alta sigui la taxa d’inflació, més gran serà la incertesa.

Els Indicadors de la Inflació

IPC és una mesura ponderada dels preus dels béns que acostuma a consumir una família mitjana per regla general.

Mesura de la Inflació

L’enquesta de pressupost familiar (EPF) permet conèixer la despesa en consum de les llars a Espanya, i de la distribució d’aquest entre les diverses parcel·les de consum.

Amb les dades de l’EPF, l’INE confecciona l’anomenada “cistella de la compra”. La cistella de la compra és una selecció de productes representatius de la despesa dels espanyols en cada grup bàsic de consum. Tot això és necessari per calcular l'IPC.

Evolució de la Inflació

A partir de les dades de l'IPC es calcula la inflació en percentatge respecte a altres dades. La taxa d’inflació és la variació, mesurada en percentatge, que experimenta l'IPC respecte del període de temps anterior.

(IPC2-IPC1)

Taxa de variació de preus: —------------------- ·100

IPC1

La Política Monetària

L'interès bàsic és el preu en el qual la banca central deixa els diners a les banques privades. Aquest interès bàsic popularment s’anomena preu oficial del diner.

A més a més, les banques privades tenen fitxat un màxim de diners a deixar. Això significa que controlen dues variables:

El preu del diner al qual concedeixen els préstecs: Com més baix siguin els interessos, major nombre de préstecs es concediran, i a la inversa.

La qualitat de diner en circulació: Quants més préstecs es concedeixin, més diners en circulació, i a la inversa.

La Política Monetària

La política monetària és el conjunt de mesures adoptades per l’autoritat monetària per aconseguir els objectius macroeconòmics perseguits mitjançant la variació de la quantitat de diner en circulació i l’alteració del preu oficial del diner.

El BCE: Objectiu i Tasques

Les característiques de tota unió monetària és compartir la mateixa moneda, cosa que exigeix una política monetària única en tota l’àrea i un òrgan que prengui les decisions al control del diner, és a dir, per una banda la quantitat de diner que hi ha en circulació, i per una altra, el preu al qual circula aquest diner. En la zona euro és el Banc Central Europeu (BCE).

L’objectiu principal del BCE és el manteniment de l’estabilitat de preus. Les tasques dissenyades per a l'aconseguiment d’aquest objectiu són:

• Definir i executar la política monetària en la zona euro
• Dirigir les operacions de canvi de divises
• Cuidar les reserves internacionals del SEBC (Sistema Europeu de Bancs Centrals)
• Promoure el bon funcionament dels mercats financers
• Autoritzar la quantitat de bitllets d’euro que poden emetre els estats membres

Política Monetària en Acció

Les polítiques monetàries es poden dividir en dues: atenent a la naturalesa dels instruments aplicats i en funció dels efectes d’aquestes polítiques sobre l’economia.

Instruments Monetaris Convencionals

Els instruments que utilitza el SEBC per tirar endavant la política monetària són:

• Mecanisme de reserves mínimes
• Facilitats permanents
• Operacions principals de finançament

Instruments Monetaris Extraordinaris: L’Expansió Quantitativa

L’expansió quantitativa (QE) és un pla d’estímuls que injecta liquiditat a l’economia augmentant la quantitat de diners en circulació. Totes les economies han tingut mesures pròpies d’expansió quantitativa, que han tingut un paper fonamental per frenar les crisis econòmiques.

Efectes sobre l’Economia

Les decisions de política monetària versen sobre dues qüestions fonamentals:

• Quantitat del diner en circulació
• El preu del diner

Si s’augmenta la quantitat del diner en circulació o es baixa el preu del diner, estem davant d’una política monetària expansiva. Pel contrari, si disminueix la quantitat de diner en circulació o s’augmenta el preu del diner, estem davant un tipus de política monetària restrictiva.