Política Fiscal i Pressupost del Sector Públic a Espanya
Clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,6 KB
La política fiscal expansiva es concreta en un augment de la despesa pública o en una reducció d'impostos i fa que augmentin la producció, l'ocupació i els preus. Al llarg termini, quan els augments de preus es traslladen als salaris, els efectes beneficiosos d'una política expansiva poden desaparèixer.
La política fiscal restrictiva es concreta en un augment dels impostos o en una reducció de la despesa pública que fa que disminueixin la producció, l'ocupació i els preus.
El pressupost del sector públic és una descripció dels seus plans de despeses i dels ingressos que cal obtenir per finançar-los en l'exercici en qüestió. Els ingressos públics són els fons que van a parar al sector públic per poder complir els objectius i cobrir les despeses. La despesa pública és el conjunt d'obligacions de pagament contretes pel sector públic com a conseqüència de la seva actuació com a agent econòmic.
Pressupost del sector públic = ingressos públics - despeses públiques.
Si els ingressos superen les despeses, hi haurà un superàvit pressupostari. Per contra, hi haurà un dèficit pressupostari quan els ingressos siguin menors que les despeses.
El sector públic espanyol està constituït per: l'administració central, les comunitats autònomes, les corporacions locals i el sector públic empresarial.
El pressupost com a instrument de política econòmica: El pressupost representa un instrument bàsic de planificació financera a curt termini i mitjà termini, ja que el seu contingut principal és el conjunt de despeses necessàries per dur a terme les activitats del sector públic. El pressupost és un instrument clau de la política econòmica, ja que mitjançant la despesa pública es pot influir en la demanda agregada per expandir-la o retreure-la modificant el nivell d'activitat econòmica.
Pressupostos generals de l'estat: els objectius econòmics generals que es volen assolir durant l'exercici fiscal, les despeses i els ingressos detallats de cadascun dels organismes, les institucions i les empreses que constitueixen el sector públic. Els instruments de política microeconòmica que s'utilitzaran per complir els pressupostos, així com els mitjans tècnics que s'hi empraran.
Per finançar el dèficit, el sector públic pot optar per augmentar els impostos (mesura impopular) o emetre deute públic, en general comprat a l'estat a canvi d'uns interessos i la devolució de la quantitat.