La Política de John Locke: Estat de Naturalesa, Pacte i Poders
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,34 KB
La Política de John Locke: Estat, Pacte i Poders
L'Estat de Naturalesa en Locke
Locke anomena Estat de Naturalesa a l'estat pre-social dels homes. L'Estat de Naturalesa era un estat de llibertat on els homes gaudien d'igualtat de drets i cadascú era el seu propi amo. Hi imperava la llei natural (divina i moral), que estableix que tots els homes són iguals i lliures, però que cap home pot atemptar contra la vida, la llibertat o les possessions dels altres.
El problema és que, en l'estat de naturalesa, no hi ha governants. Per tant, quan s'infringeix la llei natural, l'afectat té dret a infligir un càstig a aquell qui no obeeix la llei, però sempre ha de ser proporcional.
De l'Estat de Naturalesa a l'Estat de Guerra
En rares ocasions es pot arribar a l'Estat de Guerra (voluntat d'actuar contra un altre). Arribar a aquesta fase implica abandonar l'estat de naturalesa. D'acord amb la llei natural, en estat de guerra, l'home té dret a defensar-se de qualsevol atac.
El Pacte Social: Fonament de la Societat Civil
No obstant això, Locke defensa que l'estat de naturalesa més comú és aquell on no hi ha conflictes (en contra de Hobbes). Ell creu que l'home és per naturalesa social, racional i lliure. És cert, però, que aplicar la llei natural sense cap mena d'organització que la reguli es fa difícil, i és per aquest motiu que sorgeix la societat. El pas de l'estat de naturalesa a la societat civil o política és resultat d'un Pacte (contractualisme).
En aquest pacte, els homes deleguen (que no renuncien, com diria Hobbes) part del poder que els concedeix la llei natural a un tercer per millorar el seu estat de naturalesa. Per tant, Locke està d'acord amb Hobbes que l'estat neix d'un pacte social, però no perquè l'estat de naturalesa sigui un estat de guerra de tots contra tots com afirma Hobbes, sinó per la voluntat de protegir el que Locke anomena els béns civils, per millorar l'estat de naturalesa.
Millores amb la Societat Civil
Les millores obtingudes són les següents:
- Llei escrita i un jutge que la fa complir de manera imparcial.
- Dret a la propietat privada.
- Mantenir la llibertat (tot i que una mica menys lliures que en l'estat de naturalesa).
El Govern Civil i el Dret a la Resistència
Per Locke, el poder civil no ha de ser mai absolut ni definitiu, sinó que les societats han de ser democràtiques. Un govern pot ser revocat si es perd la confiança en la persona que assumeix la tasca de governar, ja que l'únic que fa que existeixi el poder civil o la societat és el nostre pacte. Si el governant es resisteix a ser destituït, el poble té tot el dret a rebel·lar-s'hi (contrari a les doctrines que defensen l'origen diví del poder).
La Divisió de Poders segons Locke
Locke afirmarà que el poder ha d'estar dividit en tres:
- Poder legislatiu: té la potestat per elaborar les lleis, que han d'anar sempre d'acord amb la llei natural. En aquest punt es veu el caràcter jusnaturalista de Locke.
- Poder executiu: fa complir les lleis que elabora el poder legislatiu.
- Poder federatiu: protegeix l'estat i s'encarrega de les relacions internacionals.