Política Lingüística a Europa: Classificació i Models d'Estat
Clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,72 KB
Política Lingüística a Europa
La major part d'estats europeus -tret de Portugal, Albània i Islàndia- presenta una realitat plurilingüe (o multilingüe), és a dir, a l'interior d'un mateix estat conviuen diverses comunitats lingüístiques. El tractament polític del plurilingüisme és divers. El conjunt de disposicions legislatives i administratives relatives a l'ús lingüístic dins un mateix estat i la política lingüística que se'n deriva respon a models diversos. Els estats plurilingües es classifiquen segons el reconeixement institucional d’una o diverses llengües.
Classificació dels Estats Plurilingües
Els estats plurilingües es classifiquen segons que presentin:
1. Reconeixement institucional d’una sola llengua
La Constitució de l'estat tan sols reconeix l'oficialitat de la llengua del grup dominant. Les altres llengües no estan regulades jurídicament.
a. Amb política de protecció de minories
Tot i que l'estat es declara monolingüe i regula l’oficialitat d'una sola llengua, pot articular mesures per protegir les llengües minoritàries basades en:
- Disposicions pròpies: Ex: Anglaterra, Holanda.
- El dret internacional: Protecció de minories regulades en disposicions internacionals. Ex: Dinamarca, Itàlia.
b. Sense política de protecció de minories
L'estat defensa i promociona una sola llengua en tots els àmbits. Ex: França, Grècia i Turquia.
2. Reconeixement institucional de diverses llengües
La Constitució de l'estat reconeix l'oficialitat de diverses llengües. Està basat en la:
a. Igualtat jurídica
Totes les llengües oficials presenten un mateix estatus i gaudeixen d'una mateixa condició jurídica. Està regulada per:
- Principi de territorialitat
El territori de l'estat es divideix en zones delimitades lingüísticament. Cada territori té la seva llengua oficial. Les llengües parlades en les diverses zones configuren les llengües oficials de l’estat. Aquest model s'anomena federalisme lingüístic. Ex: Suïssa i Bèlgica.
- Principi de personalitat
Els ciutadans s'expressen en una llengua o una altra en totes les zones de l’estat. No hi ha límit territorial per a l'ús d’una llengua o una altra. És la persona que tria la llengua, no pas el territori. Ex: Finlàndia, Luxemburg i Irlanda.
b. Desigualtat jurídica
La Constitució oficialitza una llengua en tot el territori de l'estat i declara la cooficialitat d'altres llengües en els respectius territoris. És el model autonòmic. Ex: Espanya.