Política lingüística i marc legal de la llengua catalana

El marc legal de la llengua forma part de la política lingüística, que és un dels aspectes importants de la normalització lingüística juntament amb la normativització i l'estandardització. La política lingüística es basa en la construcció d'un marc legal de llengua. En el nostre cas, el català, després de 2 segles de prohibició i persecució, cal destacar decrets i la dictadura, existeixen 3 legislacions creades amb l'arribada de la democràcia (1975).

Constitució (1978) art. 3:

Encara que el castellà és l'única llengua oficial de l'estat. Les altres seran oficials en les seves respectives comunitats autònomes. A més, les modalitats lingüístiques presenten una riquesa que representa un patrimoni cultural que cal respectar i protegir. El 1983 s'aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears que, igual que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, reconeix l'oficialitat del català juntament amb el castellà (cooficial). S'atribueix al català la denominació de llengua pròpia amb més de 800 anys d'història.

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears:

Tothom té dret d'usar i conèixer la llengua oficial, el català, i ningú no podrà ser discriminat per l'idioma. Les institucions de les Illes Balears garanteixen l'ús normal i oficial de conèixer i usar els 2 idiomes. Més endavant s'aprova la llei de normalització lingüística a Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana.

Estatut d'Autonomia de Catalunya:

Els ciutadans tenen el deure de conèixer l'idioma. A més, es procura que el català sigui d'ús preferent a les administracions i mitjans de comunicació públics, i llengua pròpia i vehicular a l'ensenyament.

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (1982):

Estableix com a idioma oficial el valencià. La Llei de normalització lingüística de les Illes Balears té per objectiu desenvolupar l'article 3 de l'Estatut d'Autonomia en tots els àmbits i garantir l'ús del català i el castellà.

Article 1:

Consolida l'ús normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu, així com llengua vehicular a l'ensenyament, a més de fomentar l'ús del català als mitjans de comunicació i conscienciar la societat de la importància de conèixer i usar el català.

Article 2:

Tothom té el dret de conèixer i usar el català, d'expressar-se en els diferents àmbits de la vida o adreçar-se als diferents organismes, a més de rebre educació en català. Les manifestacions en català han de ser efectives jurídicament i no es pot discriminar.