Política macroeconòmica: Objectius, criteris i tipus
Clasificado en Economía
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB
Objectius o fins:
1. El creixement econòmic sostenible.
Com que el creixement econòmic permet augmentar la quantitat i la qualitat dels béns i serveis oferts a la societat, l'Estat hi intervé per incrementar o, en tot cas, mantenir el nivell de producció. L'economia de mercat està subjecta a ratxes, per això l'Estat intenta suavitzar les fluctuacions dels cicles econòmics i minimitzar els impactes negatius. Els indicadors econòmics més significatius del creixement econòmic són el PIB i el PNB.
2. La plena ocupació.
Dins de la racionalitat que presideix les decisions econòmiques, no té sentit deixar recursos sense emprar, i això és aplicable al factor humà d'un país, però és molt difícil donar feina a tota la població activa. Per això, es considera que hi ha plena ocupació quan el 98% de la població activa està ocupada. Els indicadors que mesuren el nivell d'ocupació, estudiats ja en la Unitat 8, són les taxes d'activitat, d'ocupació i d'atur.
3. L'estabilitat de preus.
Controlar els preus dels béns i serveis és fonamental perquè els consumidors conservin el seu poder adquisitiu i per evitar la incertesa que provoca la inflació. Per al mesurament dels preus, els governs utilitzen la variació de l'IPC, és a dir, la variació dels preus mitjans experimentada per un cistell de béns i serveis que representa les compres més habituals de les famílies espanyoles.
Criteris de política macroeconòmica.
1. La sostenibilitat.
El creixement econòmic s'ha d'incrementar o mantenir, però no a qualsevol preu. La riquesa i el benestar dels habitants d'un país no s'han d'aconseguir per qualsevol mitjà, cal respectar el medi ambient i gestionar els recursos de manera que no es perjudiquin les possibilitats de creixement i benestar de les generacions futures.
2. L'equitat.
El funcionament del mercat tendeix a provocar desigualtats que l'Estat tracta de corregir mitjançant la redistribució de la renda. En aquest sentit, un dels principals instruments és la política fiscal, que analitzarem detalladament en l'apartat següent.
Tipus de política macroeconòmica.
- La política fiscal.
És l'acció intencionada de l'Estat per augmentar o disminuir l'activitat econòmica, principalment mitjançant la recaptació d'impostos i l'aplicació de la despesa pública. Atesa la importància d'aquest tipus de política, l'analitzarem detalladament en l'apartat següent.
- La política monetària.
És el conjunt de mesures que adopta el banc central d'una nació amb la finalitat principal de mantenir l'estabilitat dels preus utilitzant com a variables la quantitat de diner en circulació i el seu preu. Als països europeus que han adoptat l'euro com a moneda única, és el Banc Central Europeu (BCE) el que assumeix les funcions relacionades amb la política monetària des de l'1 de gener de l'any 1999.
- La política exterior.
És la intervenció que fa l'Estat per regular les transaccions amb altres països o economies, per exemple, el tipus de canvi de la moneda respecte de les monedes d'altres països, les restriccions a les importacions o el foment de les exportacions. Des de l'adopció de l'euro, Brussel·les pren les decisions sobre comerç internacional per a tots els països que formen la Unió Europea, de manera que les competències de cada Estat en aquesta matèria s'han reduït al mínim.
- La política de rendes.
Pretén aconseguir l'estabilitat de preus controlant la inflació. Quan els preus es disparen, l'Estat intentarà controlar els preus dels productes més inestables. També pot regular els salaris dels funcionaris o recomanar salaris màxims i mínims a les empreses.