Política: organització, participació, poder i integració
Clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,29 KB
La política com a organització
La política, com a organització i ordenament d’aquesta vida social i d’aquest model polític, implica el viure en societat i un mode d’organització social. Els diversos models vénen determinats per la manera com es reparteixen els recursos i les responsabilitats socials; a continuació s’indiquen els aspectes principals:
- El treball: establir una determinada divisió social del treball.
- La riquesa: com i en quina mesura hi accedeixen els individus.
- El poder: capacitat que té cadascú per prendre decisions i intervenir en la gestió del que és públic.
Així, a més d’organitzar la vida col·lectiva, s’estableix un conjunt de drets i obligacions (legalitat) que defineix l’estatus de cada individu en aquesta societat.
La política com a participació
La política també és participació, ja que és el resultat d’una construcció social on intervenen els diferents individus i grups.
Aspecte essencial: la interacció mútua entre la societat i les institucions polítiques.
La participació és la forma de poder polític dels ciutadans, que es concreta, principalment, en:
- La capacitat de formular demandes als seus representants i al govern.
- La formulació de demandes per part d’agents polítics que condicionen decisions i provoquen reaccions si no es respon com s’espera.
De vegades la ciutadania no reacciona davant de les mesures del govern; això també implica un cert pronunciament o assentiment implícit.
La política com a poder
La política es veu com a poder quan s’intenta definir i influir en el model polític i en les normes bàsiques que regeixen la societat.
Max Weber: «Qui fa política aspira al poder» — per aconseguir altres fins (egoistes o idealistes) o el poder pel poder (prestigi).
Avui el poder no està només en mans dels polítics: també hi intervenen poders econòmics, culturals i mediàtics.
També intervenen altres agents: la societat civil (associacions, grups d’interès, mitjans de comunicació, etc.).
La política com a integració
La política serveix per a la integració en la vida col·lectiva i social, a través de la recerca del consens i de la resolució de conflictes.
També és diàleg i recerca de consens per tal que tots es sentin còmodes vivint junts (integració).
Quan les decisions s’imposen sense consens, augmenta la conflictivitat social i disminueix la cohesió social.
La filosofia política pot proporcionar, a través de les seves reflexions, mecanismes que afavoreixin el consens.
Maneres de viure en societat: actituds davant la política
Models:
1. El polític
La realització de la persona (i, per tant, la seva felicitat) és un projecte que implica tota la societat. La felicitat individual no és possible totalment sense la col·lectiva. Defensa la participació activa i directa. Autors representatius: Plató, Aristòtil, John Locke, Jean-Jacques Rousseau, etc.
2. L’apolític
La felicitat de l’individu només és possible al marge de la societat. No participen de la vida política. Les grans dimensions dels estats dificulten la participació directa i la identificació amb la gestió política de l’Estat. Això impedeix resoldre certs problemes a gran escala; en canvi, a escala menor es poden resoldre. Formen petites comunitats amb els mateixos valors. Exemples: Epicur, moviments hippy.
3. L’antipolític
El problema és la mateixa societat; per tant, tota transformació social seria impossible. La felicitat només es veuria en tornar a l’estat de natura i en rebutjar tot allò que és social. Actuen activament denunciant, provocant i posant en evidència els inconvenients de la vida en societat.
Exemples històrics: Antístenes (escola cínica) i Diògenes, que proposaven un estil de vida asocial i refusen els diners, el treball, la fama, la religió, els convencionalismes socials i els tabús. Defensen una insubmissió radical.