Política i societat: formes d'organització social, poder i legitimitat

Política i societat

Formes d'organització social:

Els humans som éssers socials, necessitem conviure amb altres per desenvolupar-nos plenament com a persones. Al llarg del temps hi ha hagut formes d'organització de la vida en societat molt diverses, algunes són l'organització tribal, l'esclavista, la feudal i l'estatal.

Poder i legitimitat:

El poder polític és la capacitat d'obligar als altres a actuar d'una manera determinada. El poder polític és legítim quan aquells que han d'obeir reconeixen que s'exerceix de manera vàlida.

Legitimació tradicional: es basa en el prestigi que tenen aquells costums que s'han mantingut inalterables amb el transcurs del temps. Legitimació carismàtica: s'associa a un individu excepcional, que per la seva personalitat provoca l'admiració i el respecte dels altres. Legitimació racional legal: es fonamenta en l'existència de lleis i regles racionals que regulen el poder.

Ètica i política:

La filosofia grega considera que l'ètica i la política estan fortament unides.

Societat ideal segons Plató

El pensament polític de Plató proposa un model de societat ideal en el qual cada persona pugui desenvolupar-se del tot segons les seves característiques. Una ciutat justa seria aquella on cadascú ocupés el lloc que li pertoca de l'ànima:

Ànima concupiscible: productors de mercaderies. Es basa en la satisfacció de les seves necessitats materials. Ànima irascible: soldats. Personalitat apassionada i combativa. Ànima racional: governants. S'interessen pel coneixement i la saviesa, superioritat intel·lectual i úniques que estudien filosofia. En la societat ideal de Plató, el govern ha d'estar en mans dels filòsofs i cada persona ha de dedicar-se a la funció social que correspongui millor amb el seu tipus d'ànima. Només així la societat estarà organitzada amb justícia.

Realisme polític aristotèlic

Aristòtil comença reconeixent l'existència de moltes formes de govern diferents. Aquestes maneres d'organitzar la convivència són justes quan cerquen el bé comú. En canvi, les formes de govern que es preocupen pel bé particular són injustes, perquè no exerceixen el poder en benefici de tots.

• Monarquia: governa el millor, pensa en els interessos dels governats.
• Tirania: pensa en els seus propis interessos.
• Aristocràcia: govern dels millors, pensa en els interessos dels ciutadans i són el govern d'uns pocs.
• Oligarquia: govern d'un grup petit de persones que pensa pels seus propis interessos.
• Democràcia: govern del poble amb els interessos del poble.
• Demagògia: les majories abusen del seu poder i no respecten les minories.

Separació d'ètica i política en l'edat moderna

A partir del Renaixement, els filòsofs consideren que la política constitueix un àmbit independent de la moral.

Utopia

És la descripció d'un sistema polític inexistent però ajuda a adonar-nos que el nostre sistema polític no funciona i ens dona idees de com millorar-lo. Aquest sistema polític seria l'ideal, però no existeix. "La república de Plató" és la primera utopia que hi ha.