Polítiques energètiques, recursos hídrics i medi ambient

Política energètica de la UE

La política energètica de la Unió Europea se centra en la qualitat, el cost i la disponibilitat de les fonts d'energia, vetllant pel medi ambient i la seguretat en l'abastiment. Els seus objectius principals són:

• Fomentar la inversió.
• Potenciar l'ús d'interconnexions entre xarxes d'electricitat.
• Optimitzar l'ús de les energies existents i fomentar les més eficients.
• Impulsar les energies renovables i les noves tecnologies.
• Garantir la seguretat de proveïment, la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental.

Recursos hídrics a Espanya

Espanya és una zona àrida, ja que les precipitacions només superen els 1.000 mm anuals en zones de clima atlàntic; a la resta, les pluges són escasses i irregulars, amb estius secs i una evaporació intensa.

Conques hidrogràfiques

Són el conjunt de terres i aqüífers que aporten aigua al riu. El cabal i el règim fluvial depenen de la quantitat d'aigua rebuda a la conca. A Espanya, els rius són irregulars i s'agrupen en tres vessants: atlàntica, cantàbrica i mediterrània.

Polítiques hídriques

• Transvasaments: A causa de la desigual distribució dels recursos hídrics, l'abastament de les grans ciutats obliga a realitzar transvasaments i a utilitzar complexos sistemes de distribució.
• Dessalinització: S'utilitzen plantes dessalinitzadores per a les àrees deficitàries, tot i ser una solució cara i amb un alt consum d'energia.

Paisatge i medi ambient

Paisatge cultural i natural

El paisatge cultural apareix per l'activitat humana; és aquell en què la interacció en el temps de les persones i el medi natural el converteix en un paisatge dinàmic. Pel que fa al paisatge natural, existeixen polítiques de conservació i espais protegits (parcs nacionals, reserves naturals), amb fites legislatives com la Ley de Parques Nacionales (1916) i la Ley de Conservación de Espacios Naturales (1989).

Canvi climàtic i sostenibilitat

El futur depèn dels recursos disponibles i de la capacitat de pressió que els ecosistemes puguin suportar. La sostenibilitat, com a concepte d'equilibri amb l'entorn, ha evolucionat a través de diverses cimeres internacionals:

• Estocolm: Primera conferència internacional sobre medi ambient.
• Declaració de Rio i Agenda 21: Propostes contra el canvi climàtic.
• Cimera de Kyoto: Acord amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
• COP26 de Glasgow: Vint-i-sisena reunió per desenvolupar els principis dels tractats climàtics. Es va debatre l'acció mundial, demanant als països desenvolupats que augmentin els fons per ajudar els països en vies de desenvolupament, així com la reducció del carbó, la desforestació i les emissions de metà per al 2030.

Els objectius clau són la mitigació, l'adaptació i el finançament per reduir emissions i adaptar-se al canvi climàtic.