Pompeia: Història, Cultura i Jaciment Arqueològic

La Casa del Poeta Tràgic

Context Cronològic, Històric i Cultural

La ciutat de Pompeia data del segle I a.C. Segons sembla, va ser fundada pels oscos, poble de la Itàlia preromana, al segle VII a.C.

Ubicada a la badia de Nàpols, era un punt important del comerç entre fenicis i grecs. La colònia Cornelia Veneria Pompeyanorum va rebre aquest nom a partir de l'any 80 a.C.

L'agost de l'any 79 d.C., durant el regnat de l'emperador Titus, Pompeia va ser destruïda pel volcà Vesuvi, quedant enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre.

En el moment de l'erupció, Pompeia estava habitada per uns 10.000 habitants i era una ciutat plena de vida: amb places, mercats, fonts d'aigua fresca, carrers ben arrenglerats amb voreres empedrades, domus i insulae amb botigues, forns de pa, bugaderies, fondes, etc.

També tenia un teatre i un amfiteatre on es feien espectacles de gladiadors, diversos espais per a la pràctica de l'esport i banys públics.

A mitjans del segle XVIII es van retrobar les restes de Pompeia, amb troballes espectaculars i fins i tot taules parades. En definitiva, una ciutat aturada en el temps.

Durant el segle XVIII es van dur a terme nombroses excavacions arqueològiques, que han continuat fins als nostres dies.

Actualment, Pompeia és el jaciment arqueològic romà més ric on es pot apreciar, no només el traçat dels seus carrers, sinó les seves vivendes, edificis públics, el fòrum, el teatre, l'amfiteatre, els temples, etc.

Tipus de cases a l'Antiga Roma

A l'antiga Roma hi havia diversos tipus de cases. L'arquitectura i la decoració d'aquestes eren una mostra del nivell econòmic dels seus propietaris.

• Els emperadors es feien construir grans palaus als afores de les ciutats.
• Els personatges més importants i amb més poder polític i econòmic tenien grans vil·les (villae), residències camperoles situades als afores de la ciutat o al camp; les seves dimensions i característiques depenien de l'economia dels seus propietaris.
• A les grans ciutats, la gent de les classes populars vivia en insulae de fins a tres o quatre pisos d'alçada, construïdes amb materials econòmics i sovint afectades per incendis i ensorraments.