Pont del Diable: Aqüeducte Romà de Tarragona

Presentació

El Pont del Diable, també conegut com a Aqüeducte de les Ferreres, és un exemple molt ben conservat d'arquitectura civil i utilitària romana. Els romans eren extraordinaris arquitectes i van perfeccionar l'arquitectura. Aquest és l'exemple més ben conservat de Catalunya.

Dades bàsiques

• Autor: Anònim.
• Títol: Pont del Diable, Pont de les Ferreres, Aqüeducte de Tarragona.
• Estil: Arquitectura romana, enginyeria civil.
• Cronologia: Període alt imperial, 24-22 aC.
• Tipus de construcció: Pont de 26 m d'alçada x 249 m de llargada.
• Ubicació: A 4 km al nord de Tarragona.

Descripció formal

Descripció de la construcció

Forma part d'un llarg canal que portava aigua del riu Francolí a Tarragona. El canal tenia 18 km de llargada i serveix per salvar el desnivell d'un barranc. Està construït sobre dues fileres d'arcades de mig punt. Totes les arcades tenen la mateixa amplada: 5,9 m (20 peus romans). A la filera superior hi ha 35 arcs i a la inferior n'hi ha 11. La distància entre els arcs és de 26 peus. Els pilars tenen una estructura graonada. Cada filera de carreus té un retrocés de 15 cm. L'specus és el canal superior per on passa l'aigua, té 80 cm d'amplada i no se sap l'alçada que tenia perquè va ser reconstruït.

Materials constructius

Pedra calcària (saldó) tallada en carreus isòdoms i recoberts d'estuc.

Sistema constructiu

Voltat.

Elements de suport

Arcs de mig punt.

Elements suportats

Specus.

Il·luminació

Està a l'aire lliure.

Elements decoratius

La unió entre els pilars i l'arc ens podria recordar a un capitell.

Significat de la construcció

Elements propis de l'estil

És una construcció funcional, amb arquitectura voltada. S'utilitza per a carreteres i transport de l'aigua. No la inventen els romans, però la perfeccionen fent que avui dia encara es puguin utilitzar.

Relació entre forma i funció

Està estrictament pensada per salvar un desnivell. Serveix per abastir d'aigua a les principals ciutats de l'imperi. A Roma augmenten els habitants i hi ha necessitat d'aigua, per això construeixen 11 aqüeductes per buscar rius amb aigua potable. Alguns encara s'utilitzen. Tarragona era una ciutat més petita que Roma, però també es va voler fer arribar l'aigua a través de canals i aqüeductes a la ciutat. Actualment encara es fan servir alguns canals.

Iconologia

Els aqüeductes no tenien valor simbòlic. Tot i així, la dificultat de construcció d'un aqüeducte era tan gran que només les ciutats importants i estratègiques disposaven dels recursos per construir un canal amb els corresponents aqüeductes. Tenir un aqüeducte era una qüestió de prestigi.

Relació entre l'època i l'obra

L'Imperi Romà es va estendre per tot el Mediterrani. La forma de mantenir l'imperi era romanitzar les ciutats del territori. Necessitaven aigua per sobreviure i carreteres. Les carreteres, camins i vies tenien un valor comercial, però sobretot estratègic. Juli Cèsar és qui dóna a Tarragona el títol de Colònia, i a partir d'aquell moment la ciutat va anar creixent fins que va arribar Octavi August, que hi va viure dos anys. Durant la seva estada es va construir l'aqüeducte.

Influència i transcendència de l'obra

L'estructura i el model dels aqüeductes es va estendre per tot l'imperi: Provença, Segòvia (el més representatiu) i Roma. Molts van seguir funcionant a l'edat mitjana i fins a l'actualitat. La forma de construir-los va arribar fins al segle XIX.