Portalada de Santa Maria de Ripoll: Joia del Romànic Català

La Portalada de Santa Maria de Ripoll és una obra monumental i singular del romànic català, situada a la façana occidental de l'antic monestir. Aquesta impressionant estructura de pedra, datada a mitjan segle XII, substitueix la primitiva porta del temple i destaca per la seva riquesa iconogràfica i la seva complexitat narrativa.

Informació Clau

• Títol de l'obra: Portalada de Santa Maria de Ripoll
• Autor: Tallers del Rosselló (mestre anònim)
• Cronologia: 1150-1170
• Estil: Romànic català
• Tècnica: Talla
• Material: Pedra de gres local
• Formes: Relleu
• Dimensions: 7,65 m (alt) x 11,6 m (ample) x 1 m (gruix)
• Localització: Monestir de Santa Maria de Ripoll
• Consagració de l'Església: 1032 (per l'abat Oliba)

Context Històric i Artístic

A principis del segle XI, sota la tutela de l'abat Oliba, es va dur a terme l'última consagració del monestir, fet que va comportar un augment significatiu del nombre d'edificis. Després de la mort de l'abat Oliba, el comte de Besalú, Bernat II, va unir el monestir de Ripoll amb el de Sant Víctor de Marsella, una unió que es va perllongar fins al 1169. Tradicionalment, la portalada s'havia datat en l'època de l'abat Oliba, però estudis recents l'han atribuïda al taller d'un mestre anònim del Rosselló, instal·lat a Ripoll amb posterioritat a l'any 1151.

Anàlisi Formal de la Portalada

La portalada monumental de l'església de Santa Maria de Ripoll és una gran estructura rectangular adossada al mur, realitzada en pedra de gres local i treballada en relleu amb escenes bíbliques, motius vegetals i geomètrics. Es tracta d'una obra única, la singularitat de la qual rau tant en la seva forma, que recorda un gran arc de triomf, com en la riquesa i complexitat del seu programa iconogràfic. Aquest programa va ser concebut molt probablement dins la pròpia comunitat de benedictins ripollesos. La portalada s'organitza en dos cossos horitzontals, emmarcats als extrems per dues columnes superposades.

Iconografia i Programa Narratiu

La lectura iconogràfica del conjunt s'inicia a la porta i continua pels dos cossos horitzontals, de baix a dalt. El punt d'inici és la clau central de l'intradós de l'arc inferior, on es representa el bust de Crist beneint. A banda i banda, quatre escenes formen el cicle de Caín i Abel, incloent-hi la representació de Caín sepultant les despulles del seu germà Abel.

La segona arquivolta presenta deu episodis de la vida dels profetes Jonàs i Daniel. Entre les representacions més destacades hi trobem:

• El rei babiloni Nabucodonosor davant l'estàtua d'or que es va fer erigir, amb músics tocant l'arpa i la cítara per cridar els súbdits a l'oració.
• L'àngel del Senyor agafant pels cabells el profeta Habacuc i portant-lo a Babilònia perquè doni menjar a Daniel, tancat a la fossa dels lleons.

Aquestes escenes, juntament amb altres motius, conformen un complex relat visual que servia per instruir i edificar els fidels.